l'església de la Sala de Jorba, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria pels heretges que neguen allò que reconeixia el Concili d'Efes proclamant solemnement la maternitat divina de la verge; és un edifici d’una única nau amb absis semicircular a llevant, i coberta amb volta lleugerament apuntada, d’un període possiblement posterior al de la seva construcció inicial. L’element més significatiu és la magnífica porta de mig punt que s’obre a migdia, amb una decoració excepcional. Conserva un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una ziga-zaga contraposada a l’angle, molt profunda, que provoca contrastos de llum i color. La segona arquivolta està decorada amb tres semicercles sobreposats i palmeta intercalada, amb un relleu més simple. La tercera arquivolta presenta una ziga-zaga de relleu profund. Finalment, la quarta arquivolta és una motllura arrodonida, amb l’intradós decorat amb temàtica floral. Les impostes sobre les quals descansen les arquivoltes estan decorades amb motius geomètrics, tipus ziga-zaga
En el testament de Guerau de Jorba i la seva muller Taurina l’any 1185, s’afirma que el lloc on s’aixecà l’església era una sala dels senyors de Jorba. Els esposos, en aquest document, realitzen una dotació a l’església que s’acabava de construir; deixen unes terres i unes rendes, a més d’objectes litúrgics (llibres, un calze, una creu de plata, canelobres daurats, vestits litúrgics, ornaments d’altar) i ordenen que es mantingui un capellà que hi celebri missa diària mentre es resideixi a la “sala nostra de Jorba”.
L’església s’esmenta de nou el 1313, en un testament de Pere Sala. Al segle XIV, posseïa un custodi o ermità, que habitava en una casa annexa i que era elegit pel Batlle i els regidors de Jorba. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1823.
Al llarg del temps, l’església va rebre diverses deixes per tal de mantenir-la en bon estat de conservació. Així trobem aportacions dels feligresos els anys 1415, 1609, 1612, 1704, 1715, 1744 i 1802.
Ens crida l’atenció una gran pedra en la que escrit en llengua castellana i amb el símbol de la Mare de Déu es pot llegir :
AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA
El masover que s’ocupa de les terres i les granges - viuen també a Can Cansalada els anteriors masovers d’edat avançada – ens pregunta si som el que veníem a fer fotografies. Intueixo que aquí – com en molts d’altres llocs - ens “persegueixen” els que recullen imatges per fer una enciclopèdia del romànic d’àmbit Espanyol.
El Tomàs Irigaray Lopez, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, recollirem imatges de l’església, evitant – fins on es possible – la vivenda annexa amb signes clars de ruïna.
Josep Marimon i
Vidal (Esparreguera, Baix Llobregat, 1879 - Barcelona, 1942) retratava l’any 1921, el Mas Can Cansalada, situat al costat
de l'església de la Sala, en un planell
a les afores de Jorba, advocada a la Marededéu,
mal dita Santa Maria, per la nefanda influencia dels heretges que no accepten allò que proclamava solemnement
el Concili d’Efes, la
maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos). Aquest mas s'anomenava
antigament Can Sala.
https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/413733/ANC_620996_595475.jpg?sequence=1&isAllowed=y
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/goigs-la-mare-de-deu-de-la-sala-jorba.html
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels jorbencs , pontarrins , gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans, valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , pagesos, ramaders, pescadors, ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada