Llegia que l’ermita de Sant Elm fou restaurada per l'anacoreta Jaume Corbera (1436-57), que també restaurà el Santuari de Sant Grau d’ Ardenya de Tossa de mar, i l'Ermita de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell.
L'actual santuari és de l’any 1723, i s'hi venera a més del Sant titular, patró de mariners, pelegrins i navegants, a la Mare de Déu del Bon Viatge, i a Sant Pancràs.
Goigs a sant Elm. Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà, Girona)
Goigs a llaor de la Mare de Déu del Bon Viatge : venerada a l'Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, Bisbat de Girona
Nous goigs en llaor de sant Pancràs, màrtir : venerat a l'ermita de sant Elm de sant Feliu de Guixols, Bisbat de Girona
En els dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’ermita va resultat molt malmesa, va ser restaurada l’any 1943, i novament l’any 1993. Ens agradarà tenir noticia dels tècnics que duien a efecte les restauracions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants. Destaca exteriorment la façana i uns contraforts, a la paret esquerra, de considerable volum. És una construcció feta en pedra combinat la pedra regular dels murs amb les escairades que reforcen els angles de les cantonades i les pedres polides que emmarquen les obertures, tant finestres com la porta. La façana de gran senzillesa té una porta central amb alguns esglaons, presidida per dues finestres i un escut de la ciutat amb data del 1724, a la part superior té una petita obertura circular. A més disposa d'una estança rectangular amb parets poligonals arrodonides, de sostre més baix, a la part dreta de la façana, que és una ampliació de la nau, així com un passadís lateral.
Retratava al Josep Olivé Escarré dalt d’aquest excepcional mirador.
Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va tenir un martiri particularment cruel, els seus budells li van ser extrets entortolligant-los a un argue o cabrestant, per aquesta raó és protector contra el mal de budells, dels tripaires i budellers, i també de mariners i navegants.
Vegeu una imatge del seu martiri, feta l’any 1629 per Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 15 de juny, 1594 - Roma, 1665) que es troba a la Pinacoteca Vaticana
Que la Marededéu, Sant Elm, Sant Pancràs , i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels guixolencs , gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada