dilluns, 23 de novembre del 2009

Saviesa




És una virtut que escadusserament reconeixem en els altres , no te una definició senzilla, sinó que la conformen infinites accepcions, acostumo a pouar en els anomenats llibres de saviesa; justament quasi tothom els té a casa seva, i únicament una minoria en gaudim a cor que vols, els podeu trobar en qualsevol exemplar de la Bíblia, de totes les confessions que tenen com a seu aquest llibre.

Els raonaments escrits en ocasions fa més de 2.000 anys, entre 2.200 i 2.300, l’anomenat Eclesiàstic i/o Siràcida, son d’una actualitat rabiosa, un exemple de mostra : Sir , 4

Fill meu, no privis el pobre del que necessita per viure,
No desenganys el qui et demana amb ulls suplicants,
No facis sofrir l’home que te fam
Ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d’un home desesperat
Ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
No giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
Ni li donis ocasió de maleir-te;
Perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregaria.


L’autor sembla estar veient – com nosaltres – la realitat d’Àfrica, d’Irak, d’Afganistan, però també de Barcelona, de Madrid, de Sevilla, de Paris, de Berlín, de ...on la misèria s’amaga dels focus lluminosos, però no per això deixa d’existir. Deia un dels aspirants al govern de França, sobre els seus competidors ; .... l’esquerra que diu estimar els suburbis, però viu lluny d’ells, que diu voler l’escola pública, però porta els fills a la privada ,.... un cas clar – un més – dels qui veuen la palla en l’ull dels altres, però no la biga que duen en el seu..

Acostumem a senyalar als polítics com a culpables de tots els mals, però el text, s’adreça a cadascun de nosaltres, no al Virrei de Catalunya, no al President de les Espanyes, no als professionals de la mentida, que des de tots els partits , l’únic que pretenen i acaben aconseguint és tenir la menjadora plena. El text clarament et busca a tu amic lector, tu ets el qui te l’honor de ser considerat, fill seu.

El capítol de les malediccions, està recollit entre d’altres a Dt .27.14-26 i Dt. 28.15-68, i certament alguna de les descripcions; 28,43 Els immigrants que resideixen enmig teu tindran cada vegada més poder, mentre que tu, en tindràs cada vegada menys; les sentim cada dia pels nostres carrers, i les escoltem de la boca de molts dels nostres compatriotes. 28,49 El Senyor farà que es llanci contra tu, com un voltor, des de l’extrem de la terra, una nació que no entendràs quan et parli, un poble dur que no respecta als vells, ni s’apiada dels joves. Es menjarà els fruits del teu bestiar i de la teva terra, i tu et moriràs de fam. Qui dubta quan a identificar a la nació agressora ?

Si voleu saber que succeirà en el futur, més important que llegir el diari, és rellegir altra vegada els antics llibres ; Coh , 1. No hi ha res de nou sota el sol, ens recorda el pròleg d’un altre llibre sapiencial, l’anomenat Cohèlet o Eclesiastès.

Sou tots convidats a la tasca engrescadora de contestar l’eterna pregunta . Quo vadis ?

© Antonio Mora Vergés