diumenge, 9 de maig del 2010

El castell i l’església Sant Pere de Vilademàger. Anoia.

Anàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés ; el darrer tram del camí que ens menarà a Vilamàger, per arreu testimonis de la destrucció soferta aquest llarg hivern; aquí lluny de la metròpoli barcelonina els arranjaments – quan es fan- tenen un ‘tempo’ diferent.

Quan al topònim Magèr es defensa la tesis que derivi del nom del magnat que degué aprisiar el lloc a mitjan segle X; el prefix Vila, derivat de l’àrab Bin o Vin, té un significat molt conegut com fill de ... , que quasi tothom coneix ; designa també – com en el català actual- una procedència, així Vilademàger, podria designar els nascuts al indret d’aquest nom, - possiblement a la Europa Central - que repoblarien aquestes terres un cop alliberades dels sarrains.



El castell de Vilademàger es troba a 712 m d'altitud, en un lloc aspriu i feréstec; visible des de molt lluny, manté una situació dominant al SE de la vall de la Llacuna. Es conserva tot el perímetre i les restes de muralles del recinte del castell, en el qual destaquen una porta d’accés d’arc de mig punt, restes d’una torre, segurament la d’homenatge (situada a l’extrem més desprotegit, té planta quadrangular a la part inferior interna i tres costats arrodonits a la part inferior externa; és circular per damunt del primer pis, amb una alçada de gairebé 16m) i una nova muralla amb una bestorre semicircular. L’interior incloïa l’església i segurament els edificis del primer poble. Des de l’inici va pertànyer a la casa comtal de Barcelona que ho donà en feu a la família Gurb – Queralt, primer, i després als Cervelló, que el subinfeudaren als Vilademàger, els veritables castlans, que vivien a la mateixa fortalesa. Entre 1138 i 1154 es documenten Bernat de Vilademàger i Ramon de Vilademàger, que morí el 1198. Al segle XIII passà a la branca dels Cervelló originada per Berenguer, fill de Ramon Alamany de Cervelló.



La primitiva església del castell de Sant Pere de Màger o de Vilademàger devia ser una construcció molt simple i se’n conserven restes a l’actual paret del Sud. S’hi va afegir una església romànica adossada a la part de tramuntana, a la qual correspon la primera notícia, del 1160. Deu ser la part de la paret actual del nord, d’aparell més petit, només desbastat i bastant uniforme, disposat en fileres horitzontals, on es distingeixen restes d’un antic portal, i la façana de ponent, on es dibuixen una finestra cruciforme i una espadanya de doble arcada. Fou la primitiva parròquia del lloc, títol que compartí a partir del segle XIV amb la Llacuna;: al fogatge del 1359 es compten a la Llacuna 15 focs i a Vilademàger 93. Conserva el caràcter de parròquia rural.



Va ser molt reformada durant els segles XIV, XV i XVII, la major part de l'edifici és gòtic tardà. No tenim dissortadament documentació més concreta. Les parts que ens han arribat són l’església d’una sola nau, amb voltes de crueria i absis poligonal, amb una gran capella adossada i un portal d’entrada a l’església del poble arcada de mig punt, adovellat amb arquivolta ornada amb brancals i impostes, i delimitat exteriorment per una llinda motllurada. Fins el 1936, que fou destruït, conservà el famós Crist o Majestat de Vilademàger (era molt popular l'aplec del Sant Crist del Castell el dilluns de la setmana de l'Ascensió)

Haurem de començar a portar el compte dels punts de l’Anoia Panoràmica que anem assolin.



En el descens ens aturarem a recollir imatges del tallat de pedra sobre el que s’aixecaven el castell i l’església.

© Antonio Mora Vergés