diumenge, 1 d’agost de 2010

SANT LLOP DE VIABREA I RIELLS. BAIX MONTSENY.GIRONA.

La comarcà ‘políticament correcta ‘ és la Selva, la adscripció al Baix Montseny – realitat sense reconeixement administratiu – la fem des de la lògica , la llibertat i la independència, que ens permet exercir el coneixercatalunya.blogspt.com

Quan als topònims :

Riells, al segle IX la trobem citada com ‘rivellos’, rierols, riuets.

Viabrea, hi ha dues opcions : reducció de Via a Breda; ates que està citada com Vilabrega es defensa una procedència àrab, al-auraqa ‘ fullareda, fullatge ‘

Del lloc trobem : Poble del municipi de Riells i Viabrea (Selva), al s. del terme, a la capçalera de la riera de Sant Llop, afluent per la dreta de la Tordera. El lloc de Viabrea (o de Sabruguera de Vilabrega) és conegut des del 941, i la seva parròquia de Sant Llop —fins al segle XVI de Sant Esteve—, des del s. XIII. Entre els s. XVI i XVIII consta com a parròquia unida a la de Riells. Fins a la guerra civil de 1936-39 conservà un retaule de sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià. El 1956 passà del bisbat de Barcelona al de Girona. Pertangué durant segles al monestir de Sant Salvador de Breda. d’origen romànic, encara que modificada, té una nau original i una altra d’afegida, l’absis llis i el campanar d’espadanya.







S’explica de Sant Llop que quan Àtila"El flagell de Déu", amb un exèrcit innombrable dels huns va envair la Galia, corria la brama que les seves accions obeïen a la voluntat divina de castigar els pecats del poble. Reims, Cambrai, Besançon, Auxerre, i Langres ja havien sentit els efectes de la seva fúria; Troyes va ser el següent lloc amenaçat. El nostre sant bisbe va recórrer a Déu en nom del seu poble en oració fervent, que va continuar durant molts dies, postrat a terra, en permanent dejuni i plorant sense parar. A la fi, posant-se els hàbits i ornaments del seu bisbat, ple de confiança en Déu, va anar a la trobar-se amb els bàrbars, Àtila al capdavant del seu exèrcit , malgrat manifestar-se infidel, en veure'l, va ser mogut a reverència davant l'home de Déu, que es va acostar a ell amb valentia, seguit del seu clergat en processó, amb una creu porta davant. Sant Llop se li va adreçar preguntar-li qui era, "Jo sóc", va dir Àtila, "el flagell de Déu." " respectarem el que ens ve de Déu", va respondre el bisbe , però si vostè és el flagell amb que el cel ens castiga, recordi que vostè no ens pot fer res, llevat que la mà omnipotent, que el regeix i el mou, ho permeti. Àtila, impressionat per aquestes paraules, va prometre el prelat preservar la seva ciutat. Així, l'oració del sant va ser una defensa millor que les muralles inexpugnables. Va servir per a protegir una ciutat que no tenia ni armes, ni quarter, ni els murs, contra un exèrcit d’ almenys quatre-cents mil homes, que, després de saquejar Tràcia, Iliria i Grècia, creuant el Rin, havien omplert de sang i desolació les ciutats més florents de França.

Àtila, va fer girar el seu exèrcit , i va demanar a Sant Llop l'acompanyés fins al Rin.

Declarat Sant, el nostre Llop, bisbe de la ciutat de Troyes a la provincià de Sens a França, va ser reconegut protector de les pastures i de la ramaderia, el seu nom servia com a invocació contra els llops.

Es troben capelles de Sant Llop, a Viabrea, Tordera, Sant Vicenç de Montalt, i a Hortsavinya.



Al costat d’aquesta esglesiola es troba el cementiri municipal.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: