dimecres, 11 d’agost de 2010

SANTA CECILIA . MOLLÓ. ALT RIPOLLÈS.

Anava recollint imatges dels ‘racons del Ripollès’ , des del meu Vallès Occidental no és aquesta una tasca senzilla; m’arribava en aquesta ocasió al límit de la Nación Españolala Única y indivisible – Molló ; per als catalans aquesta població forma part de la ‘Gran Catalunya’, dividida grollerament pel Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus)que va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.

Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les Corts de Barcelona de 1702, tot i que va ser públic i notori des de 1660, tal i com consta al Dietari de la Generalitat, on la Diputació va haver de fer una ambaixada al virrei per a "donar-li la norabona de la felis nova del ajustament de les paus entre Espanya y França".

Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, que no es va poder fer efectiva fins al 1720.

El territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, i contra el Jurament per les Illes, en virtut del qual el Regne de Mallorca amb les illes adjacents i els comtats del Rosselló i Cerdanya no es podien separar mai del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya.

Va prevaldre però la voluntat - la mala voluntat - de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes. A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.

El poble de Molló (174 h el 2005) es troba al sector meridional del terme, a la dreta del Ritort, prop de la carretera C-38. El lloc és esmentat des del 936 (Mollione, més tard Mullione, Moion, Moyone o Moyono), i des de l'origen pertanyia al bisbat de Girona i era de possessió comtal. El monestir de Ripoll, però, hi rebé importants dominis, i els seus abats obtingueren la sobirania total sobre el lloc el 1141 i la possessió de la parròquia i dels seus drets a partir del 1144.

El pas de l'antic camí vers el Vallespir per Coll Pregon el féu lloc de reunió dels ramats abans d'anar a hivernar a les terres més baixes, i s'hi establí una fira el 13 d'octubre, dos dies abans de la de Camprodon; mentre la fira de Camprodon ha desaparegut, la fira d'octubre a Espinavell (la Tria de Mulats), especialitzada en el mercat de cavalls, es manté amb força vitalitat.





l'església parroquial de Santa Cecília, notable fita de la ruta del romànic pirinenc, una mica separada del nucli urbà, fou bastida avançat el segle XII amb pedres ben tallades i una gran austeritat; la volta és un xic apuntada, i l'absis molt desenvolupat; l'interior del presbiteri té un fris ornamental de mènsules i uns dentats que trenquen la seva gran verticalitat. Dues capelles poc fondes marquen un inici de creuer, que es manifesta a l'exterior amb un mur més sortint que el de la nau. És especialment remarcable la portada, a migdia de la nau, sense escultura, amb alguns arcs en degradació i unes arcuacions sota un fris esculpit i petites mènsules sobre dents de serra, tot en un mur més sobresortint i sota un petit ràfec en terrat. S'han perdut les ferramentes que ornaven la porta (resta només el gran forrellat, que figura una serp), a més dels retaules. Es destaca l'esvelt campanar, de quatre pisos (restaurat en la part superior el 1952), amb la base embeguda en els murs de l'església, iniciat el segle XI; presenta un bonic joc de lesenes i arcuacions llombardes que marquen els diferents pisos, i hi ha dues finestres rodones bessones o ulls de bou al cim, sota la teulada.



Com en altres indrets de l’Alt Ripollès, l’església és oberta.






Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#

Cap comentari: