divendres, 27 d’agost de 2010

LA CAPELLA VOTIVA DE SANT SEBASTIÀ DE MOLLÓ

Hi ha una llarga tradició a Catalunya pel que fa a les esglésies aixecades en compliment d’un vot, en tots els casos son el testimoni de l’agraïment d’un poble per la intercessió del Sant en ocasió d’una calamitat – generalment de tipus sanitari – com la pesta. Sebastià i Roc – en algun cas junts, en altres separats – es mantenen com les advocacions més reconegudes en aquest tema.

M’arribava fins al poble de Molló, es troba al sector meridional del terme, a la dreta del Ritort, prop de la carretera C-38. El lloc és esmentat des del 936 (Mollione, més tard Mullione, Moion, Moyone o Moyono), i des de l'origen pertanyia al bisbat de Girona i era de possessió comtal.

El monestir de Ripoll, però, hi rebé importants dominis, i els seus abats obtingueren la sobirania total el 1141 i la possessió de la parròquia i dels seus drets a partir del 1144.

Enlairat en un carenar, entre el Ritort i el clot de la Font, Molló té a la seva entrada una capella votiva , dedicada a sant Sebastià, amb un petit campanar de torre al costat.




Ens expliquen que va ser construïda a l'edat mitja en honor al seu patró salvador de la pesta; en algun lloc s’esmenta l’any 1.708 com a data de la seva construcció; a la pàgina de l’Ajuntament no es fa esment d’aquesta dada.

Alguna informació d’interès en relació al nostre Sant :

Etimologia: Sebastià = Aquell que és digne de respecte.

Fill de família militar i noble, era oriünd de Narbona, però s'havia educat a Milà. Va arribar a ser capità de la primera cort de la guàrdia pretoriana. Era respectat per tots i benvolgut per l'emperador, que desconeixia la seva qualitat de cristià.

Complia amb la disciplina militar, però no participava en els sacrificis idolàtrics.
Com cristià practicant, exercitava el apostolat entre els seus companys, visitava i encoratjava als cristians empresonats per causa de Crist; aquesta conducta va provocar que fos denunciat davant l'emperador Maximino qui el va obligar a escollir entre ser el seu soldat o seguir a Jesucrist. El sant va escollir la milícia de Crist; desdenyat l'Emperador,el va amenaçar de mort, però Sebastià, convertit en soldat de Crist per la confirmació, es va mantenir ferm en la seva fe.

Maximino el va condemnar a morir assagetat: els soldats de l'emperador el van dur a l'estadi i completament despullat el van lligar en un pal i van llançar sobre ell una pluja de sagetes, donant-lo per mort. No obstant això, els seus amics que estaven a l'aguait, es van acostar, i al veure'l encara amb vida, el van dur a casa d'una noble romana anomenada Irene, cristiana també , que el va amagar a casa seva i li va guarir les ferides fins que va quedar restablert.

Els seus amics li van aconsellar que s'absentés de Roma, però el sant s’hi va negar rotundament; contràriament va anar a presentar-se davant l'Emperador Maximino. I li va retreure amb energia la seva conducta per la persecució a que sotmetia als cristians; l’emperador desconcertat perquè el donava per mort va manar que l’assotessin fins a morir, i els soldats van complir aquesta vegada sense errors la missió i van llençar el seu cos en un fangar.

Els cristians el van recollir i el van enterrar a la Via Apia, a la catacumba – avui cèlebre - que duu el nom de Sant Sebastià.

El culte a Sant Sebastià és molt antic; és invocat contra la pesta i contra els enemics de la religió.

Quan feu la visita de Molló, atureu-vos a la Capella de Sant Sebastià.

© Antonio Mora Vergés

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#

Cap comentari: