Anàvem a veure a la Moreneta, una talla romànica policromada del final del segle XII o del principi del XIII , anomenada així pel color fosc de la cara i de les mans; com recull el Virolai. dels catalans sempre serà princesa malgrat que l’any 2001 es presentaren els resultats dels estudis i anàlisis tècnics duts a terme en les tasques de restauració de la imatge , els quals confirmaren que la talla romànica fou esculpida al segle XII, i que el seu color fosc característic fou originat per l'oxidació de la pintura original i per l'efecte del fum de llànties i ciris.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8hsgJqK6obBUCQKGvNk9LjKgn_DPvYFoeaWlD5HnZhjL-WE-MzHQAatwtGVSnAsg2OwPFC-Jf6AbcLTLu3rzStdjoa-jhpqKXr9ibJ545cUai5QGgUZn9gI8E522u3uXXZPSm68n_iiUk/s400/M+vista+fa%C3%A7ana.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMRD6AdRMRWe8fdFCuw8LJk_Vkq3Hv6GR6-QcJuooOqntoLR-tZXJsuucilyoFMMkMdh5D_sbkNTtbc5rdKyVMy8KBYRQbvFkSxoNWNH_ZbAP4_hIszDuOUJHPjfvD4Y7hv_Hq32YmCFzs/s400/M+vista+absis.jpg)
El nostre pelegrinatge ‘Videre Maria’, com per molts dels qui emplenaven el temple a missa d’ 11,00, no tenia un propòsit concret, com ens havien ensenyat des de menuts, i com Maria respon a l’àngel a l’anunciació, fiat mihi secundum verbum tuum, acceptàvem les nostres limitacions; esperàvem de Santa Maria de Montserrat, que ens encomanes justament la fortalesa d’ànim.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaq6lR-BA0OI9bt-GW1lqEAIEvC4a3i1LuLGLEgWsiYkZv-JNdNPS4rPLr_ZCpvBSe_32ZQupTGcARzbzyI1dwf5sEwULhigG0RzV5xDDpzKb0v-wg68kFSG40ylszKzxCZTvds5zChe7S/s400/M+escales.jpg)
Ens arribàvem fins al inici de l'Escala dels Pobres - el nom prové del fet que, en segles passats, prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamons- les trobem una vegada hàgim pujat les escales que hi ha a l'esquerra de la font de la Plaça de l'Abat Oliba. Al final hi ha dos camins senyalitzats : el de l'esquerra ens conduiria a fer el Viacrucis , i el de la dreta, senyalitzat com a sender de gran recorregut GR-172.4, un cop creuat el pont és el camí que es coneix amb aquest nom de l'Escala dels Pobres.
Abans de retornar al Vallès Occidental visitaríem l’església de Santa Cecilia.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrsGHIQpNI2QhukZPi46isLTuffl0Vb464yBtpFNgBpfUQ-YszzTZt-NlUTw5dR48Du4ufyVlrbhO28TjrSQ2w0maCvGBmP8_OxPCZcMObHcci6oIH-WiL6oxogKSYmoPidHoDSfbFZCGX/s400/M+s+cecilia.jpg)
Quan baixàvem del nostre Sinaí, un vent lleuger xiuxiuejava entre els arbres ;
Rosa d’abril, morena de la serra,
De Montserrat Estel
Il•lumineu la catalana terra,
Guieu-nos cap al cel.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada