diumenge, 3 d’octubre de 2010

SANT CRISTÒFOL/MENNA DE FOGARS.

Anàvem el Joan Vilardell, el Pedro Mesa i ‘Antonio Mora a Fogars de Montclús; quan al topònim Fogars deriva del llatí vulgar filicarias , “falgueres”; Montclús se li va afegir pel fet de trobar-se dins la demarcació del castell dels senyors de ses Agudes, els quals en el segle XIII s’instal•laren en el castell de Montclús.

L’objectiu de la nostra visita, es troba a la punta d'un turó o estrep del gran massís del turó de l'Home, a uns 620 metres d'altitud, en un lloc d'amples horitzons, que envolta el seu enlairat setial; l’accés es troba a la dreta en el sentit de la marxa de la carretera de Sant Celoni a Santa Fe un cop superat el quilòmetre 12: , és la parròquia de Sant Cristòfol de Fogars, antigament Falgars [*] . Hi ha constància que el 1144 es va consagrar una nova església.



Coincidim amb un grup que hi ha celebrat un aplec, i que a manca de la clau per accedir a l’interior del recinte ens explica que :

De la primitiva església romànica en queden només algunes restes de la portada de marbre col•locades com a muntants a la finestra de la sagristia, ja que l'actual es va fer a la fi del segle XVI o l'inici del XVII, amb una orientació transversal a la primitiva romànica.




És un edifici de nau i absis, aquest d'arrencament no diferenciat de la nau, amb dues capelles laterals cobertes d'ogives, que li donen planta de creu. A sota el cor, cobert també amb nerviacions, hi ha una clau de volta amb un anagrama de Jesús i la data 1639. Li fa costat una esvelta torre-campanar coberta amb teulada piramidal; reiterem aquí la tesi respecte als usos previs de guàrdia i bada pel que fa a aquestes edificacions.

Conserva una pica baptismal romànica fora el temple i una a l'interior del segle XVI. Fora de dues imatges de Sant Cosme i Sant Damià del segle XVIII i algunes peces menors d'orfebreria, la resta és de poc valor.


Recollirem una imatge de l’edifici annex que devia fer funcions de rectoria.

Observem el petit cementiri annex que ens confirma que , malgrat la parròquia pel seu escàs cens, format només d'alguns masos dispersos com el Verdeguer, el Serrat, Can Pla, Can Ridaura, Can Grau i la Vall de Santa Fe, etc., fou unida entre els anys 1452 i 1867, d'un cens semblant, però situada més al pla i arrecerada; es mantenen encara alguns signes de la seva antiga parròquialitat.

[*] A banda del nom actual de Fogars de Montclús, en diferents documents, surt esmentat aquest lloc o terme com a: Falgars, Falgás, Folgars, Fogás i fins a mitjans del segle XIX surt documentada la parròquia de sant Cristòfol de Fogás de Montseny i en altres llocs com a Fogars i parròquies.

L’advocació de Sant Cristòfol s’estengué molt pel nostre país, i pel seu interès us convido a conèixer la tesi – documentada i rigorosa - del Josep Capdevila i Soldevila, en la que s’acredita històricament que Sant Cristòfol, i Sant Menna, - patró de Sentmenat, al Vallès Occidental - son en realitat una única persona; http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Cap comentari: