dilluns, 11 d’octubre de 2010

PONT ROMÀNIC D’ARBÚCIES. BAIX MONTSENY. GIRONA

Avençant-nos a les previsions de mal temps anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés fins a Arbúcies; en la documentació antiga ARBUTIE [ segle IX ], això ens permet suposar-li un origen llatí d’ARBUTEU arboç’.






La nostra destinació està al quilòmetre 2 de la carretera d'Arbúcies a Viladrau; buscava el petit pont romànic que es coneix ara com ‘del Molí de les Pipes’ perquè en l’edifici annex – avui dedicat a la restauració - es duia a terme la fabricació comercial de pipes de fumar que va assolir força importància en altres temps; aquesta activitat es va beneficiar del fet que en aquest entorn creixia en abundància el Bruc , dit també , bruc de llei, bruga, bruc femella


(Erica multiflora L.; E. Arborea L.; E. scoparia L. subsp. scoparia)] de quina rabassa es fan les pipes de fumar. També se’n fan culleres i altres estris de cuina (com punxons per a menjar cargols) perquè és una fusta sense fibres.


El pont que se suposa construït al segle XI - tot i que no es conserven documents que en facin referència - destaca a banda del seu valor històric, pel seu bon estat de conservació. És un pont petit, d'un sol ull, i la seva amplada permetia únicament l’accés a peu i amb cavalleries; per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase ; la seva excel•lent conservació fins els nostres dies, s’explica perquè era necessari per accedir al molí, que altrament trobem documentat des de l'any 1313, en el capbreu dels Castelldosrius on s'esmenta que Guillem de Congost, home propi i soliu de Bernat Dosrius, té a més del mas Congost i terres, el seu molí de Congost "ucato de Congusto" que és a la riera d'Arbúcies.


Amb les màximes precaucions ‘ el gat escaldat de l’aigua tèbia fuig ‘ , acompanyo en la tasca de recollir imatges a la Maria Jesús Lorente Ruiz.


El diagnòstic de la meva espatlla esquerra ‘ tendó supraespinós amb signes de tendinosis-rotura parcial’ , em fa pensar en la necessitat de cercar una o més persones, que amb carnet de conduir i cotxe vulguin afegir-se a la tasca apassionant de conèixer Catalunya.

Cap comentari: