dijous, 21 d’octubre de 2010

LA LLOTJA DE GRA DE GRANOLLERS. LA PORXADA.

Dèiem en un article sobre Sant Julià de Palou [ potser del llatí , palea – oe, palla ], ens evoca clarament un altre paisatge, camps i camps de blat, que s’estenen per les terres planes del que en els segles futurs s’anomenarà Vallès Oriental, i quina capital s’anomena justament Granollers; per alguns derivat aquest topònim de l’abundància de granotes en aquest indret; certament en toponímia hi ha sempre més d’una opció possible i contràriament als qui defensen Granollers com ‘lloc de granotes’, tenim els qui sostenen que el sentit primigeni és “lloc de gra “.

La referència em venia a la memòria davant l'edifici més característic de la vila antiga, convertit avui en símbol de la ciutat; la Porxada, situada a la Plaça Gran, construïda en 1586-87 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt, per 520 lliures barceloneses, segons el contracte amb la universitat granollerina. La seva destinació primera fou servir de llotja de gra.







És un edifici de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada de quatre vessants i les arestes cobertes de teules esmaltades verdes, formant un cobert de 24 metres de llargada per 15,65 d'amplada.

La pedra procedia de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós). La Porxada era el centre del mercat i el 1872, l'ajuntament la circuí amb un reixat i construí parades de venda a l'interior. A cada angle hi havia un quiosc on es venia un determinat producte, però l'any 1899 van ser retirats. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya



La Porxada restà així fins el 31 de maig de 1938, que l'aviació franquista va bombardejar la ciutat, i diversos edificis del centre i la Porxada van resultar malmesos. Revista Foragitats 25-Sep-2010.








Acabada la guerra, el 1939 fou reconstruïda i es retiraren les reixes i les parades fixes, i restà en el seu estat originari, amb les seves quinze columnes a la vista, fins que l'any 1985, a causa del mal estat de l'edifici, fou restaurada.






A l'escaire sud-occidental de l'edifici trobem la mítica Pedra de l'Encant, la qual, segons diu la llegenda, fou portada per una riuada de l'antic torrent que discorria pels carrers de Corró i de Barcelona, i que –continua la llegenda– una altra riuada s'emportarà.


Aliens possiblement a la naturalesa mítica de la pedra dos homes seuen tranquil•lament.

Cap comentari: