dimecres, 6 d’octubre de 2010

NO SE EXPLICAR EL ‘SECRET’ AMB MENYS PARAULES

L’Antoni era un nen mogut i rialler, contràriament la seva germana Júlia era introvertida; els pares Josep i Maria, podien ser qualificats de ‘normals’ , discrets, educats, correctes ,.. el prototip de català!.


A mesura que passaven els anys, l’Antoni s’anava tornant més i més obert i sociable, no li costava res fer-se amic de desconeguts.


La Júlia mantenia un petit nucli d’amigues – dos – des de la guarderia, i va casar-se finalment amb el Lluís , germà d’una d’elles.


El Josep i la Maria anaven envellint al costat del seus ‘veïns’ de sempre, i quan va ser l’hora el Josep va lliurar l’anima al senyor. L’enterrament va ser discret, no gaires plors, ni massa gent, i les flors que ‘tocaven’,.. el prototip de català!.


L’Antoni és va casar amb la Anahí que era una xicota rossa, dolça i alegre com un picarol, i ambdós van tenir un parell de fills, el Jordi i la Rosa, que tenien un caràcter molt semblant als seus pares; com els testos a les olles, deia la gent!.


Mantenia una estreta relació amb la seva mare, i també amb la seva germana i el Lluís; les converses indefectiblement acabaven parlant de la presumpta mala salut que els impedia fer tantes i tantes coses. A la Júlia i al Lluís fins plantejar-se ser pares !.



El dubte va anar fent la seva feina i l’Antoni va interioritzar que la seva relació amb la Maria i la Júlia, no tenia un origen familiar, i fins es va plantejar la possibilitat de ser un nen adoptat. [ aleshores els pares no tenien cap obligació de dir-ho ]. Va optar però per guardar-se per ell aquesta impressió.


Els anys van anar succeint-se, primer la Rosa i desprès el Jordi i, es van casar ; l’avia Maria va gaudir molt en ambdós ocasions; la Júlia i el Lluís mostràvem una alegria mesurada, com el seus regals que cobrien tot just el cost del dinar.


La Maria va emmalaltir, de dia en dia la seva salut s’anava desmillorant; l’Antoni tot i que maldava per trobar-hi un aturador; es va atrevir a fer-li la pregunta que l’havia estat torturant anys i anys; Mare, jo no sóc fill teu, oi ? . La Maria li va explicar que ell era fill seu i del Joan, un xicot simpàtic i rialler que havia trobat la mort al Sidi Ifni fent el servei militar; que el Josep en conèixer la situació es va oferir per ser el pare i casar-se amb ella i que la Júlia era la seva germana i filla d’ambdós.


Desprès d’aquesta confessió va morir en el seus braços.

Cap comentari: