dilluns, 18 d’octubre de 2010

SANT SEGIMON DEL BOSC. SANT FELIU DE BUIXALLEU .BAIX MONTSENY.

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Baix Montseny, a la comarca gironina de la Selva; el Castell de Montsoriu ens vigilava amatent quan enfilàvem la carretera que mena fins a Sant Feliu de Buixalleu.

La nostra destinació del matí està situada al sector nord-oest del terme, prop del límit amb Arbúcies; de quina parròquia depenia Sant Segimon del Bosc l’any 923, segons es recull en una consueta; l’any 1244 amb la categoria de parròquia rural, consta com a sufragània de sant Feliu de Buixalleu.

L’església està situada al marge dret del camí en una petita elevació; més enllà del peculiar atri de factura moderna que protegeix la porta d’accés, sobta l’absència de qualsevol resta que acrediti el seu passat parroquial.




Ens expliquen que al començament del segle XVI, l’any 1.508 l'edifici primitiu fou molt modificat.


Recolliré amb la petita OLYMPUS FE-100 una imatge de l’interior de la nau , bancs de fusta sense respatller i en els murs laterals un banc d'obra, son la mostra palesa d’una activitat religiosa de baix nivell. Ens expliquen que únicament s'hi celebra un aplec el primer diumenge de setembre. La nau està coberta amb una volta de perfil rebaixat, fruït de la reconstrucció del segle XVI



Des de la feixa superior -ara amb la CANON 1000D- recolliré imatges de l’absis semicircular que la capça per l'est , i el detall de l’escala per accedir al campanar des de l’exterior.

No trobarem aquí la Saxifraga vayredana , coneguda també com herba de Sant Segimon; planta herbàcia perenne, viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes profundament dividides i de flors blanques disposades en cimes corimboses.





És endèmica del Montseny, on creix en escletxes de roques silícies. És planta remeiera balsàmica.


Haurem d’anar a cercar-la a Sant Segimon de la Muntanya de Viladrau, on segons la llegenda Segimon de Borgonya va retirar-se a fer penitència.

Cap comentari: