dijous, 28 d’octubre de 2010

SANT VICENÇ D’ESPINELVES. OSONA

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés a les Guilleries, al poble d'Espinelves (752 metres, ) situat al centre de la vall, en un petit turó presidit pel temple parroquial de Sant Vicenç.



És un magnífic exemple d’edifici encastellat ; el temple es troba dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç documentat ja el 881, que posteriorment canvià el nom pel de Meda ; el castell i l'església apareixen citats el 943 all lloc d'Espinelves.

Quan al topònim hi ha diferents explicacions, a mi particularment m’agrada la que el fa derivar de (espinavessa; castellà. espina santa), Paliurus spina-christi, arbust espinós del que segons la tradició es feu la corona de Crist.


L'església fou restaurada el 1965 i especialment el 1972 per la Diputació de Girona, i és – sense cap mena de dubte - un dels monuments de l'art romànic més bells de la comarca.

L'edifici romànic va sofrir diverses reformes, i fou consagrat al febrer del 1186. La restauració ha posat al descobert que no era una església d'una sola nau i absis, amb un pòrtic o atri a migdia, sinó una església amb una nau i absis del segle XI i una segona nau i absis del XII, amb un campanar també del XII.



L'acta de consagració del 1187 explica la gènesi de l'obra; inicialment es construí la nau major, amb el seu absis i una porta a migdia, i dins el darrer terç del segle XII el diaca Arnau féu construir una nova nau amb absis i el campanar. La nau central era dedicada a sant Vicenç, i la segona a sant Jaume Apòstol.

Al segle XVI es construí una capella amb nerviacions gòtiques a la banda N, i es connectaren, alhora, les dues naus a través d'un gran arc que suprimí les antigues arcades de comunicació i obligà fins i tot a tallar un arc toral que hi havia al mig de la nau i que s'endevina encara en la volta i els murs un cop netejats. Després se suprimí l'absis de la nau de Sant Jaume amb la construcció d'una capella rodona del Santíssim, que en la restauració ha estat desfeta per a reconstruir l'absis amb tota fidelitat. Així, avui es pot contemplar una obra perfecta i ben restaurada, a la qual dóna un especial relleu el campanar, aixecat al capdavall de la nau major, decorat amb arcuacions que acaben en unes mènsules ornades de caparrons i altres elements de bon cisell romànic.



La torre-campanar va exercir sense cap dubte funcions de guarda i bada, de forma prèvia o fins complementaria, a la seva funció religiosa.

Cap comentari: