divendres, 9 de desembre de 2011

ARGOLELL i ARDUIX. ALT URGELL. CATALUNYA

Rebia una crònica de la visita feta a Argolell i Arduix, per la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur en la seva dèria per conèixer racons apartats de la nostra terra.

La Rosa s’ocupa de fer fotografies i el Miquel recull informació de l’indret visitat, de fonts diverses.

Poc abans d’arribar a la duana d’Andorra hi ha una carretereta a mà dreta que passat un pont es bifurca: un ramal porta a Asnurri, Ars i Civis, que ja havíem visitat, i l’altre ramal té un rètol que anomena els pobles d’Argolell i Arduix. Com no els coneixíem vam anar a visitar-los, passàvem pel davant del càmping situat a les ribes del Valira i per una recargolada carretera començàvem a endinsar-nos muntanyes amunt.

Sort que ens agraden les carreteres amb corbes perquè hem vam fer un fotimer. Ara el paisatge d’alta muntanya és magnífic sobre tot quan vas agafant alçada i la vista s’expandeix en una ampla panoràmica.

Una estona més tard es mostrava a la nostra vista el poble d’Argolell ; pertany al municipi de les valls de Valira (Alt Urgell) , està situat a 1.125 metres d’altitud, a la dreta de la riera d’Argolell (afluent del Valira) prop del límit amb Andorra.



Destaca per damunt de totes les cases, la figura del campanar d’ulls buits, com si li fos prohibida la contemplació de tanta bellesa. La pau regnava en el poble , només es sentia el lladrar dels gossos, segurament molestos per la nostra presència en una hora de pau.

El lloc es documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell l’any 839. A les primeries del segle XVI algunes cases eren de l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles. A la primeria del segle XVIII el lloc pertany a Ermengol de Peguera i família, fins aproximadament l’any 1831 que s’extingiren les senyories.

L’església parroquial d’Argolell és dedicada a Santa Eugènia, en depenen les d’Arduix i Farrera del Llops. La primera menció documentada data de 1008. És un edifici de una sola nau rematada al nord-est per un absis de planta semi-elíptica. La nau amb coberta de fusta, està capçada per un absis amb volta de quart d’esfera. Posteriorment s’afegí a la façana nord-oest la sagristia, una capella i el campanar.

L’edifici s’il•luminava a través de dues finestres a l’absis i una de doble esqueixada a la façana sud-est, on s’obre la porta d’entrada. Actualment les finestres són tapiades.

El campanar, de base quadrada, és de tres pisos. El pis superior, de planta octogonal i amb quatre finestres és posterior. Els dos primers pisos les finestres són tapiades i només hi resta una espitllera a la façana sud-oest.

L’any 1934 foren traslladats al MNAC de Barcelona, uns fragments de pintures murals romàniques del seu absis datats al segle XII, que havien pertangut a la col•lecció Plandiura. Representen les imatges de la Verge Maria i 4 o 5 apòstols.

Seguint la carretera, curiosament més ben conservada, s’arriba al llogaret d’Arduix.

Les dades diuen que hi ha una esglesiola dedicada la Mare de Déu d’Arduix; un senyor molt amable amb qui establien conversa , els va explicar que certament existeix, però que pertany a una casa del poble, que no permet visitar-la, segurament per protegir-la.

Malaguanyat romànic ; malgrat tot que formosa és Catalunya ! ; en un lloc tanquen els ulls a les esglésies, i en altres son buits.

Sempre hi ha alguna raó pel voltar, i així conèixer un de tants racons encisadors de Catalunya.

Berga, 6 octubre 2011

Cap comentari: