dimarts, 13 de gener de 2015

POU DE GLAÇ DE CANYAMARS. DOSRIUS. EL MARESME. CATALUNYA

Anava fins a Dosrius per retratar el Pou de Glaç de Canyamars, datat des dels segles XVII-XVII, la descripció ens diu que l’estructura està formada per un pou circular de pedra i maó (5 metres diàmetre X 7 metres d'alçada, aproximadament , que va estar en funcionament fins a mitjan segle XIX. ). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó.




Pels voltants es mal conserven petites voltes de maó, que se suposa eren els ponts que comunicaven el pou amb una bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quant l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou.


Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava.


Al gener de 2007 va ser adquirit per l'Ajuntament de Dosrius , al seu propietari Ricard Prats, que n'havia tingut cura durant molts anys.

A la zona hi ha si més no, memòria d’altres instal•lacions per produir glaç :

Pou de gel de Can Ferrerons

Pou de gel de Can Bosch

Pou de glaç de Can Gel

http://www.dosrius.cat/llocsinteres/PouCanyamars.pdf
http://www.dosrius.cat/arxius/infooficial/Itineraris%20Dosrius.pdf
http://www.panxing.net/maresme/rutes/els-pous-de-glac-maresme

Fent servir el clàssic símil eclesiàstic, el pou de glaç de Canyamars és ‘ la catedral’ de Catalunya, pel que fa a aquestes infraestructures preindustrials.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Cap comentari: