Llegia respecte a l’església de Sant Vicenç, ; la porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un campanaret d'espadanya molt senzill, fet d'una manera una mica matussera. Segurament es deu a una reforma tardana, com d'altres que s'observen en el conjunt del temple. L'aparell és de carreus no gaire grossos, però ben polits. Es tracta, sense dubte, d'una obra rural del segle XII.
A la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937), Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 – 1917) recull que l’any 1900 a Galliner hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) imatges d’aquesta esglésiola que descrivia com ‘capella’ Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 1845.
Rebia una imatge del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) datada el 13-VIII-1978 de l’ Antiga Església Parroquial de Sant Vicenç , del poble de Galliner, annexionat avui al terme de Isona I conca Dellà , a la comarca del Pallars Jussà
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada