ESGLÉSIA I COMUNIDOR DE SANT ESTEVE DE SORDS. CORNELLÀ DEL TERRI. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA.

Veníem de dinar a Can Masonet, a Pujals dels Pagesos – us ho recomanem molt - ; el sol s’escolava a ponent quan aturava el vehicle enfront de l'església parroquial de Sant Esteve de Sords, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta romànica i manté l'absis de l'estructura originària, amb una cornisa llisa d'un quart de cercle. Presenta una nau central i dues més petites laterals. La façana presenta un campanar molt alt de planta quadrada, segurament construït en diferents etapes. El portal és fet amb dovelles que inicialment donarien la forma d'arc de mig punt, posteriorment retallat.

Teníem ocasió de visitar el temple, el trobàvem obert perquè els amics de Sant Esteve de Sords, estaven fent els darrers arranjaments per la seva festa parroquial. A Castellar del Vallès, compartim el patronatge a Sant Esteve, com també a l’antic terme de Vilaramó, avui integrat a Gaià, a la comarca del Bages, que tenia programat al http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ pel dia 26.12.2016 , Sant Esteve de Sords, compartirà publicació en aquella data, com el Josep i un servidor compartiran el premi del Sorteig del Nen, del número que adquiríem a Can Masonet.

Davant del temple hi ha un recinte configurat pels nínxols del cementiri i un portal i murs que separen de l'exterior. Al damunt del portal hi ha una habitació de guàrdia amb teulat a quatre vessants i volta de canó de pedruscall (reliquiari).

Discrepem d’aquesta darrera descripció ‘habitació de guàrdia amb teulat a quatre vessants i volta de canó de pedruscall (reliquiari)’. Al nostre entendre és un comunidor, integrat a la tanca perimetral que protegia el temple i el fossar.
La nau fou renovada completament durant el segle XVIII i també es construïren les dues laterals i la sagristia. La finestra d'aquest recinte porta la data de 1785.

L'any 986 es coneix ja el nom de Sords, i tenia ja església dedicada a Sant Esteve.

Els marmessors de Otón van traspassar al seu germà Vandalgande els béns del testament excepte un alou cedit a l'església de Sant Esteve.

No trobava cap explicació del topònim, que intueixo relacionat amb la plàcida circulació del Terri, sota el pont medieval de tres arcs.A la sorda o A les sordes:sense fer remor,procurant passar inadvertit,.. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim Cornellà, que trobem també a la comarca del Llobregat jussà, i a les comarques catalanes sotmeses la jou francès, Cornellà de Conflent , Cornellà de la Ribera i Cornellà del Bercoll, el relacionem més amb l’ocell d’aquest nom, que forma part de vàries espècies de la família dels còrvids , cornella negra (Corvus corone), cast. grajo, corneja; hi ha també la cornella mantellada (Corvus cornix, cast. corneja cenicienta), la cornella blanca (Corvus monedula), la cornella de bec blanc (Corvus frugilegus), la cornella de bec groc (Pyrrhocorax alpinus), la cornella de bec vermell (Corvus graculus), habitants habituals d’aquests espais, abans de la que mal dita ‘espècie humana’ , malmetés l’equilibri de la naturalesa.