dimarts, 27 de desembre de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CAN FERRER A CAMÓS. ARA, PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven a Camós que s’havia fet escola a Can Ferrer, de la que ens diu patrimoni i Gencat; Gran mas amb planta típica de tres crugies. Disposa d'una sala central de dimensions més grans que les laterals. Un cos transversal a la part de darrera li confereix una forma quadrada a la planta general. L'aparell presenta certes diferències: mentre a la part superior és de pedra ben tallada, la base, d'un metre d'alçada, s'ha aixecat amb pedruscall. La sala és més alta que les dependències laterals, cosa que resta reflectida a l'exterior per la prolongació de la coberta i les obertures del granes de la planta superior. La porta és d'arc de mig punt amb dovelles i les finestres disposen d'un ampit destacat. Una inscripció a la llinda, que no es pot transcriure, està datada a l'any 1642.


Agraïm tots els ‘testimonis orals’ que anem rebent en les nostres visites sobre el terreny, i alhora denunciem la ‘passivitat’ de moltes administracions locals catalanes que es reivindiquen coma CATALANES i DEMOCRÀTIQUES.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

1 comentari:

MOLÍ DEL CANYER ha dit...

Suposo que coneixeu els treballs de recerca que ha estat fem en Salomón Marques, sobre les escoles de la república a Catalunya. Jo conec més de prop el cas del poblé con vaig pasar la meva infantesa i on gracies a un mestre catalá deportat es va crear un grup de pensadors y pedagogs que van fer posible la creació de quatre escoles racionalistes. Jo que vaig neixer al 1958 recordo l'estructura física d'una d'elles con vaig fer párvuls. Recordo una clase tota voltada per pisarra, amb l'idea de que totes les nenes puguesim dibuixar alhora. Amb el temps vaig comprender que la meva escola de parvuls era diferent en quan a estructura i això facilitava una interacció molt estreta entre els alumnes. Aquests poblé era Membrilla a Ciudad Real un poblé que es considera exemple de col.lectivizació i on va arrivar la pedagogía catalana.