Retratava el petit nucli de Pujarnol, Llogaret del municipi de Porqueres, abans de la comarca del Gironès, i des de 1988, del Pla de l’Estany. La creació de la comarca ha comportat la ‘pèrdua’ d’una bona part de la documentació històrica. Felicitem als responsables, i ens reafirmem – molt a contracor – en que a Catalunya no li calen ‘enemics exteriors’, només amb ‘els de casa’ ja anem més que servits.
Quan al topònim, etimològicament deriva del llatí , vegis, pŏdĭu Arnulfi (nom personal germànic), ‘muntanya d'Arnolf’. La documentació més antiga que se'n coneix dóna les formes pugo Arnulfo (a. 1017) i puio Arnulpho (a. 979).
La descripció que en fa patrimoni Gencat ens diu, edifici de planta rectangular amb cossos afegits. Presenta dues torres situades a dues cantonades oposades en diagonal. Una és de planta quadrangular, amb teulada a dues aigües, constitueix la torre de l'homenatge; l'altra és de planta circular, amb teulada a una vessant.
L'edificació principal té planta baixa, pis i golfes i s'estructura al voltant d'un pati interior, al qual s'accedeix per un vestíbul cobert amb volta de rajola. La façana principal presenta el portal d'accés de llinda plana i tres finestrals al primer pis de similars característiques. La façana sud té un gran contrafort. La planta baixa presenta sostres amb volta de rajola i el primer pis amb cairats.
Retratava també l’església parroquial de Sant Cebrià, edifici de planta rectangular amb absis semicircular. La nau presenta la volta lleugerament apuntada i les parets llises enguixades. En època posterior, al costat nord de la nau, s'hi afegiren capelles, la sagristia i, als peus, el cor. Separen la nau i el presbiteri dos arcs decreixents. Una cornisa segueix tot els seu perímetre a l'alçada de l'inici de la volta. El campanar és situat a sobre la portalada. És de planta quadrada i té un sol pis, amb dos finestrals a les cares est i oest, i un a les cares nord i sud. La façana és llisa i presenta una porta adovellada i un rosetó.
Al costat i al darrera del temple hi ha el petit fossar, en indrets com aquests de Pujarnol i la seva església de Sant Cebrià, és perceptible la presència de l’Altíssim, tant almenys, com l’absència de qualsevol suport de les administracions locals, comarcals, provincials, autonòmiques i del REINO DE ESPAÑA.
Reiterava aquí la pregaria dels catalans, Senyor ; allibera el teu poble!
Els actuals residents desconeixen si el nucli va tenir escola abans de la dictadura franquista, penso que possiblement a la rectoria de l’església parroquial de Sant Cebrià , s’hi havia impartit docència, és bo recordar que el mot ‘escolà’ , designa en la nostra llengua ‘ el que va a l’escola’, i en un segon significat , 'el que ajuda a l’altar al sacerdot’, figura aquesta a la que la llengua castellana – ja sabeu que el ESPAÑOL no existeix – anomena MONAGUILLO.
Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si ho feu Catalunya us ho agrairà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada