L'embassament està situat a la riera d’Argençola, tributària del Cardener. Es tracta d’un petit embassament la resclosa del qual fou construïda als anys 20 pel propietari de la zona, ja preocupat pel medi ambient i amb una sensibilitat paisatgística notòria. Actualment, l’aportació constant de sediments per la riera ha colmatat en un 95% la superfície estanyada i que havia estat coneguda com el «Llac d’Argençola». Aquest nom encara apareix als ortofotomapes que edita l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Pel que fa a la vegetació, cal destacar la presència d'un extens bogar, a la part més interior de les aigües, així com d'un encara més extens canyissar, que s'estén més enllà de la cua de l'embassament, per la riera d'Argençola. La vegetació de ribera està formada principalment per pollancres i hi apareixen diverses espècies exòtiques, així com d'altres espècies no exclusives del bosc de ribera (roures, etc.). Només arriba a formar un bosc de ribera relativament ben constituït al sector situat aigües avall de la presa. Es pot considerar la presència de l'hàbitat d'interès comunitari 92A0
"Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera".
El canyissar permet la nidificació i la hivernada d’anàtides i ardèides, com a aspecte més destacable. Per sota de l'embassament s'ha detectat abundant cranc de riu americà, probablement també existent a l'embassament.
Entre els factors que afecten negativament l'espai, cal destacar la presència d'espècies exòtiques i d'algunes estructures artificials (estructura de formigó abandonada de tipus hidrològic, aigües amunt de l'embassament). També es pot produir una certa eutrofització de les aigües com a conseqüència dels usos agraris de l'entorn. El procés de colmatació natural està provocant la desaparició progressiva dels hàbitats característics de l'embassament i disminuint el seu interès per a la fauna.
Existeix un rètol de senyalització ("Llac d'Argençola") vora la carretera BP-4313, al nucli de La Vila-Santa Eulalia.
D’aquest indret que qualificava de ‘màgic’ se’n ha escrit molt:
http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08000703_embassament_argencola.pdf
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/12/paisatges-magics-dargencolacastellnou.html
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/2010/12/la-vila-dargencola-de-msf.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/la-vila-santa-eulalia-dargencola.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/11/santa-eulalia-dargencola-castellnou-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/12/la-vila-joies-dargencola-castellnou-de.html
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/51986/santa/eulalia/argencola/castellnou/bages
http://www.regio7.cat/bages/2017/03/15/bisbat-enderroca-rectoria-dargencola-castellnou/404618.html
L’ANA ESCARPENTER FERRAN i a la família propietària ens facilitaven còpia del plànol, i el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ identificava que està signat per Hermenegildo Gorria Royán (Osca, 1872 + Barcelona , 1920 ), enginyer industrial, enginyer agrònom, mestre d'obres, farmacèutic i també llicenciat en Ciències Exactes.
Necrològica a La Vanguardia, 07.01.1921
Avui la Vila d’Argençola és una excel·lent instal·lació de turisme rural :
https://www.facebook.com/LaVila1922/
http://laviladargensola.business.site/
Volem deixar constància del nostre agraïment a la família per haver-nos facilitat les dades i les imatges.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada