Formava part de l'antiga parròquia de Sant Llorenç Dosmunts. Es troba registrat en el fogatge d'aquest terme de l'any 1553, aleshores el mas era habitat per un tal Miquel Bach.
El mas fou ampliat i reformat als segles XVIII-XIX. El felipó Pere Bach i Targarons (el Bac de Collsacabra, Pruit, Osona, 1796 — Vic, Osona, 1866) era fill del mas.
Hom pensa – el pensament, diguin el que siguin els del PP, és lliure, oi?: - que la casa Bach de Vic, té relació amb aquesta nissaga.
Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas, alhora que noticia de l’autor de l’ampliació i reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El mas arribà a ubicar cinc masoveries més l'estada dels amos. Està situat a mil metres d'altitud.
És una de les masies més impressionants de la rodalia, construïda al segle XVIII, esmentada ja al segle XII.
Té una estructura semblant al Palau Episcopal de Vic.
| Trobava una fotografia "Vista parcial del Bac de Collsacabra amb gent en una terrassa" |
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) hi passà alguns estius acompanyant en algunes ocasions el bisbe Josep Morgades Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) (l'agost de 1885 i de 1886, l'agost i setembre de 1887 i 1889).
A l'altre costat de la carretera hi ha la capelleta de la Mare de Déu del Roure, incrustada en el tronc d'un gros roure. Hi podem llegir o entonar, si el cas, els Goigs que Verdaguer li dedicà l'estiu de 1889, el darrer que hi va passar.
M’explicaven al mas Colomer – que havien estat masovers del Bach – que uns bandits havien segrestat a l’hereu per quina llibertat demanaven una mesura d’or, i un avantpassat del que m’ho explicava va fer el pagament.
La ruïna de tantes i tantes cases al món rural català, és un testimoni incontestable de la ‘pèrdua de qualitat com a poble’, no som, no cal esforçar-se gaire per adonar-se’n, la gent neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, que somniava el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), som en el millor dels casos, també com ell , molt covards i salvatges, malgrat estimen amb un desesperat dolor aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Aquesta família té relació amb la fàbrica Germans Bach dels Comtals a Manresa?. En cas afirmatiu també la té amb la Masia Bach de Sant Esteve Sesrovires, on es creava l’extrísim Bach, i a dia d’avui que s’ha fet d’aquesta família?.
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada