divendres, 14 de juny de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SITGES. ADVOCADA A SANT BARTOMEU I SANTA TECLA, ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia al Mapa de Patrimoni de Sitges , que l’actual església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla s'aixeca en el mateix indret que ocuparen les esglésies romànica i gòtica de la vila de Sitges, aquesta darrera consagrada l'any 1317.

El 14 d'abril de 1664 es va acordar la construcció d'una nova església, les obres de la qual s'iniciaren un any després, concretament el 8 d'octubre de 1665.

La consagració definitiva es documenta el 19 de juliol de 1672, tot i que l'anomenada Torre del Comunidor no estarà finalitzada fins dos anys més tard, al 1674

L'any 1868, després d'enderrocar la Torre de les Hores del carrer Major, s'hi van col·locar en aquesta torre les campanes i el rellotge de la vila.

L'edifici de culte va experimentar noves reformes a mitjans del segle XIX. Així, doncs, entre 1854 i 1856 es va portar a terme una ampliació i el bastiment de la capella del Santíssim, en la que hi treballaren la nissaga de mestres d'obres sitgetans de la família Cros. Ja en la segona meitat de la centúria, es va reformar el campanar segons el projecte de Mossèn Clara. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou el mestre Jaume Sunyer, i l'obra es va beneir amb data de 8 de desembre de 1863.

Conservava aquesta imatge el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de mai de 2019 ), al que Catalunya ja no li ho podrà agrair mai.

L'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla és un dels edificis més significatius de la vila de Sitges, tant per la seva vàlua arquitectònica, com pel fet de constituir una de les fites del seu paisatge urbà més reconegudes. L'edifici mostra una planta típicament basilical, estructurada en base a tres naus -la central més elevada i separada per una sèrie d'arcades-, i un absis poligonal. Disposa també de capelles laterals, cor situat als peus, i tribunes superiors. Pel que fa a la coberta, aquesta descarrega el seu pes sobre un conjunt d'arcs de mig punt.

Els trets més rellevants de la seva façana principal són, d'una banda, la presència de nàrtex o vestíbul avançat (que data de l'any 1863) i de tres portes d'accés, totes elles conformades per arcs de mig punt; d'altra banda, convé mencionar la presència de l'obertura circular superior, o rosassa, i el coronament superior amb cornisa de perfil ondulant i pinacles amb esferes. Finalment, a la banda dreta del frontis es troba emplaçat el campanar de planta octogonal i conformat per tres cossos superposats. En el costat esquerre s'identifica l'anomenada torre del Comunidor, de planta quadrada. Cal mencionar també la presència de la capella del Santíssim en el flanc dret de l'església. L'interior de l'edifici conté elements significatius del patrimoni moble religiós de la vila de Sitges, així com un òrgan igualment valuós.

L’autora de la fitxa és la Núria Nolasco Azuaga





Cap comentari: