dissabte, 4 de gener de 2020

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA DE MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El Juan Navazo Montero ens retratava al Pere Albert Carreño i a l’Antonio Mora Vergés, quan pujàvem les irregulars escales que des del mirador del Santuari de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig , menen fins a l’ermita de Sant Ramón de Penyafort.


El Pere Albert Carreño havia fet un magnífic reportatge fotogràfic d’aquest santuari marià, en el que es conjuguen alhora les pràctiques
religioses i el turisme, atesa la seva privilegiada situació a la comarca del camp jussà de Tarragona.



el santuari marià de la Mare de Déu de la Roca , s’esmenta per primer cop en un testament de 1230, és una església d’una sola nau, feta amb carreus i en part excavada a la roca, amb capelles laterals. Als peus del santuari s’aixeca un petit campanar cec.

La capella presenta un cor alt i cambril a la capçalera amb una imatge de la Verge amb el Nen, de fusta ennegrida, de característiques del segle XVIII.

La tradició diu que la imatge original, destruïda el 1936 com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – a la que TOTS del primer a l’últim havien jurat LLEIALTAT- havia estat trobada per un pastor sota una palmera. En aquelles alçades les palmeres semblen un arbre exòtic, oi?.

Al davant del santuari hi ha una petita plaça porticada. Al pòrtic de la placeta hi ha una llosa amb l’ inscripció B(EATA) M(ARIA) GIBERGA ME FECIT ANN(O)1591.

La tradició explica que una vegada hi havia un rei moro, que amb el seu cavall, va anar a l'ermita de la Roca. Va pujar a dalt l'ermita de Sant Ramon i va robar la llàntia d'argent que hi havia. Va baixar, va entrar a l'església i allí va robar les joies de la Mare de Déu. Mentre robava, van començar a sortir núvols, es feia fosc, i se sentien trons i llamps. El rei va sortir a la plaça, va pujar a dalt del cavall i va marxar, portant tot allò que havia robat.

El cavall però, en sentir l'espetec dels trons i llamps que no paraven, es va desbocar, i quan era a la '"baixada del rei moro"', va relliscar, i cavall i rei van caure a baix d'un barranc fondo que hi ha al costat i allà van morir. En eixa baixada encara es veuen les relliscades del cavall. Hi ha qui diu que encara es pot veure la silueta del rei moro i la del cavall, a l'altre costat del barranc; si no ho tapen les herbes.

Recordeu que no hi havia àrabs quan es comencen a tenir dades fefaents del Santuari, hi havia , i encara hi ha, molts lladregots; que s’ensorri el sostre del Tribunal Suprem, si el ‘rei moro’ no era en realitat un aborigen d’aquest reialme.

Això de desmerèixer als ‘diferents’ és una de les especialitats que tenen encara més predicament al REINO DE ESPAÑA.

Cap comentari: