És una edificació massissa i de considerables dimensions que consta d'església i hostatgeries. Consta de grosses parets de pedra i coberta a dues vessants amb teula aràbiga. Algunes estances estan cobertes amb volta. La hostatgeria és va construir una mica més tard que l'església i ha sofert múltiples ampliacions i remodelacions. La part més nova és un cos perpendicular a l'església i que té un porxo cobert amb falsa volta.
En quan l'església, disposa de campanar d'espadanya de dues obertures a mitja teulada. Queden restes de l'antiga església romànica perdudes en el conjunt i es conserva l'antiga porta romànica ferrada a l'entrada del santuari.
Aquesta porta és de dues fulles que s'obren endins, la fusta és moderna però la ferramenta és romànica. El disseny és fet a base d'unes cintes juxtaposades i planes, dividides per un nervi central, les quals es cargolen als extrems formant volutes; al batent del costat esquerra les tiges tenen una disposició horitzontal, mentre que les del batent dret les té en vertical.
A l'interior, hi ha una imatge de la Mare de Déu gòtica, feta d'alabastre i datada al segle XV.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/06/goigs-la-mare-de-deu-de-falgas-la-pobla.html
La primera menció del lloc és de l'any 984, en l'acta de consagració de la desapareguda església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'any 1120,
l'església fou donada al monestir de Sant Llorenç, prop Bagà, en un moment de plena construcció de l'edifici de Falgars. Regida primer pel rector de Sant Cristòfol, fou benefici propi a partir de 1352, data a partir de la qual començà a acollir ermitans. L'església romànica fou substituïda l'any 1646 per l'actual, en una època d'aflorament de santuaris marians arreu de Catalunya.
https://algunsgoigs.blogspot.com/search/label/Falg%C3%A0s%20%28de%20Falg%C3%A0s%29
Si en teniu ocasió, no us perdeu si més no un àpat a l’Hostal de Falgars, si podeu passar-hi tot un dia el cos i l’esperit us ho agrairan.
http://www.falgars.com/benvinguts-al-hostal-rural
El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica reconegut solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els valors masclistes d'aquella cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica. L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes, TOTES ELLES son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.
Que la Marededéu de Falgars , i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada