diumenge, 14 de juny de 2020

IMATGES DE LA TRANFORMACIÓ DE L’ESGLÉSIA DELS SANT GERVASI I PROTASI I DE LA MARE DE DÉU DELS AFORTUNATS O DE LA BONANOVA. BARCELONA

En l'actual ubicació de l'església hi ha notícies d'una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi des del segle X, situada en un lloc denominat Creu Trencada, a la cruïlla dels camins de Sarrià a Horta i de Barcelona a Collserola.

Aquest va ser el nucli de la vila de Sant Gervasi de Cassoles, un antic municipi que va ser agregat a Barcelona el 1897.

Al segle XIII es va construir una nova església, d'estil romànic, que el 1245 va adquirir la categoria de parròquia.

La construcció del temple medieval va ser patrocinada pel noble Pere de Montjuïc, i va ser el seu primer rector el seu germà, Arnau de Montjuïc.

L'antiga església era petita, però suficient per donar servei als 200 habitants de la vila.

Al segle XVII es va introduir la devoció a la Verge dels Afortunats o de la Bonanova, que va anar desplaçant a la dels germans màrtirs.

Durant la Guerra de Successió l'església va ser saquejada, el 1706 i 1714.

Al segle XVIII es van construir diversos altars i capelles laterals, com les de sant Vidal, del Roser i de la Puríssima Concepció.

Al segle XIX l'augment de la població va portar a ampliar l'església i a efectuar diverses reformes, realitzades per l'arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 20 d'abril de 1889 – Barcelona, 15 de gener de 1965 entre 1842 i 1847, en estil neoclàssic; el 1856 es van edificar dos campanars i, el 1862, es va afegir un rellotge a un dels campanars.


El 1876 es va fer una nova ampliació i diverses reformes, efectuades en estil neomudèjar per Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 [1] – 19 de febrer de 1910) ;es va ampliar el cambril, realitzat amb planta octogonal i amb cimbori, i es va construir una sagristia i una biblioteca.

El 1883, el papa Lleó XIII va proclamar a la Verge de la Bonanova copatrona de la vila de Sant Gervasi.

El 1889 es va reformar el campanar, i es van instal·lar nous vitralls, un cor i un orgue.

El 8 de setembre de 1900 es va produir la coronació canònica de la imatge de la Verge de la Bonanova, a càrrec del bisbe de Barcelona, Josep Morgades, i el sacerdot i poeta Jacint Verdaguer va escriure un himne en honor seu.

Durant el temps de rectoria de Santiago Estebanell (1906-1916), es van organitzar a l'església nombroses activitats socials, com una escola nocturna obrera, un consultori mèdic parroquial i un casal infantil, i es van celebrar diversos Jocs florals, en els quals van participar poetes com Josep Carner.

En els dies foscos que seguien a la sedició – victoriosa – dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM I DEMOCRÀTIC de la II República , l'església va ser destruïda

El Pere Julià Subirana publica una fotografia de l'església dels Sants Gervasi i Protasi i de la Mare de Déu de la Bonanova, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser reconstruïda entre 1942 i 1962, obra de Josep Danés i Torras Olot, 1891 – Barcelona, 1955) en estil neorenaixentista, acabada a la seva mort per l’arquitecte Joaquim Porqueras Bañeres ( Lleida, 1893 + Barcelona , 21 de Maig de 1978.


L'església de la Bonanova està inspirada en les basíliques paleocristianes, amb una clara influència de la basílica de Santa Maria Major de Roma.

La façana presenta un pòrtic sobre escalinata amb vuit columnes corínties, sobre el qual se situa un entaulament amb la inscripció Ave Gratia Plena Dominus Tecum; sobre aquest es troba un cos superior amb cinc finestrals d'arc de mig punt, dos d'ells amb les imatges dels sants Gervasi i Protasi, rematat per un frontó i una creu. Als costats del cos central es troben el campanar, a l'esquerra, amb un rellotge en cadascun dels seus quatre costats; i, a la dreta, una torre octogonal rematada per una cúpula acampanada i una rosa dels vents.

L'interior presenta tres naus separades amb arcades de mig punt, amb capelles laterals, i un sostre d'enteixinat.

Està decorat amb mosaics de Lluís Bru i esgrafiats i pintures de Francesc Labarta.

Té una capella adjacent dedicada al Santíssim, on destaca un mosaic del Sant Sopar de Josep Obiols.

Quan us deixin sortir de la vostra ‘regió sanitària’, arribeu-vos fins aquesta església per donar gràcies a la Verge dels Afortunats o de la Bonanova per haver-vos-en sortir amb salut.

Cap comentari: