diumenge, 21 de juny de 2020

IN MEMORIAM. CASTELL DE SELMELLA. EL PONT D’ARMENTERA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

El Raul Pasto Ceballos retratava les restes Les ruïnes del castell de Selmella que es troben situades a 828 metres d'alçària, al nord del municipi del Pont d'Armentera, a prop de les restes del despoblat de Selmella.



El castell consta de dues grans construccions, separades entre elles per uns 10 metres.

Al nord-est es troba un edifici allargat de 31 metres de llarg i 11 metres d'ample, compartimentat en cinc àmbits.

Al cantó meridional s'ha conservat algun tram d'aparell constructiu en "opus spicatum".

Al sud-oest d'aquesta estructura hi ha una construcció de planta poligonal formada per dos cossos.

El primer té una planta lleugerament rectangular que mesura en la seva part interna uns 5,40 metres de llargada per 4,50 metres d'ample.
El segon cos, més reduït en les seves dimensions, 3,85 metres per 3,60 metres .

L'alçada total de l'edifici és de 6,8 metres.

Devia tenir tres pisos, presentant diverses espitlleres al pis superior. L'entrada del castell es troba a l'angle sud-oest, en la confluència d'aquests dos cossos.

El primer document de què hom disposa sobre Selmella és prou aclaridor del seu origen: tracta del judici per la propietat del terme castral, que té lloc a Santa Perpètua l'any 1011. S'oposen el bisbe de Vic, Borrell i el seu oncle o avi, Sal·la, senyor de Santa Perpètua, per una part, i Hug de Cervelló, fill d'Ansulf de Gurb, per l'altra.

A partir de la segona meitat del segle XII, el terme del castell de Selmella es veu afectat de forma important per la fundació del monestir de Santes Creus, el qual a partir de 1173 inicia una política de compra de terres i drets de pastura a tota la zona. Aquest fet, al costat de les donacions i deixes que rep dels senyors amb drets a la zona, converteix el cenobi en un dels senyors més importants del territori. L'establiment del monestir en terres del terme de Selmella comporta la creació de la granja de Fontscaldetes i la quadra del Conill que, al seu torn, generen importants conflictes.

Al llarg del segle XIII el monestir continua incrementant els drets sobre el terme de Selmella, tot i que la senyoria pertany a Ramon Alemany de Cervelló.

De mitjan segle XIV daten el fogatges que ens aproximen a la població dels termes castrals. Selmella documenta en el fogatge de les corts de Cervera (1379) una població escassa, només cinc famílies, que es reduiran només a una en el fogatge de 1496. En són senyors, com en els segles precedents, la família Cervelló.

Més endavant, ja al segle XVII, consta com a propietària la família Armengol, barons de Rocafort, que probablement compraren el castell, junt amb la baronia de Montagut, a començaments del segle XVI.

A l'extinció dels senyorius jurisdiccionals (1837), a Selmella hi viuen de forma bàsicament disseminada una setantena de persones; pertany llavors al municipi del Pont d'Armentera.

A la fi del segle XIX, la construcció es trobava en estat ruïnós.

Des de l'any 2003 s'han portat a terme diferents intervencions arqueològiques que han permès establir les seqüències d'ocupació del castell i les successives ampliacions.

Quan el visitava en companyia del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 1919 ), no accedíem fins al Castell malgrat que encarregat dels àrabs recol·lectors em deia que el camí de terra era practicable ‘ amb molta cura”.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/primer-intent-darribar-fins-selmella.html


Ni que visquéssim 1000 anys, no puc perdonar al tàndem PSOE/PODEMOS aquesta situació d’arrest col·lectiu.

Maleits!

Ja podeu passejar per Catalunya, guardeu la distancia de seguretat SEMPRE.

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19

Déu els passarà comptes.

Cap comentari: