dimecres, 24 de juny de 2020

SANT JOAN DE VILAMAJOR. PUJALT. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, al costat de la petita església de Sant Joan, documentada des de l'any 1157 , al llogaret, ara mal dit de Vilamajor.

Depenia originalment de Santa Maria de l'Estany, com a sufragània de la parròquia de Segur, situació que encara es mantenia al segle XVII, actualment depèn eclesiàsticament de l’església advocada a Santa Maria de Magdala ( la Magdalena ) d’Astor.

És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular , decorat amb un fris d'arcuacions llombardes de factura senzilla.


Posteriorment s'hi va afegir una capella lateral, que fa de sagristia.

La nau està reforçada amb uns contraforts laterals d'època tardana.

La porta original era al cantó de migdia i va ser tapiada posteriorment.


La porta actual és de mig punt, adovellada, i a la dovella central encara s'hi pot veure, molt desgastada, una imatge de Sant Miquel o de Sant Jordi matant el drac.

L'edifici va ser restaurat l'any 2000.

L’accés es troba abans de l’enllaç amb la carretera de Sant Guim a Calaf, venint des de Pujalt, dins quin terme està inclòs actualment el nucli de Vilamajor.

Cap comentari: