Patrimoni Gencat ens diu que l’església – que havia estat parroquial - es troba als afores de la població, situada sobre un promontori.
És un edifici molt singular i força complex que parteix d'una primera construcció desestimada per l'edifici actual. L'estructura arquitectònica que presenta aquest edifici fa pensar que el projecte inicial hagués pogut estar modificat abans d'acabar l'obra o bé al poc temps de finalitzar-la. Es tracta d'una església de nau única coberta amb volta de canó i capçalera amb dos absis, orientats a nord i oest, amb finestres de doble esqueixada (una a l'absis nord i tres al de ponent). El darrer tram de la nau, davant els absis, es cobreix amb cúpula coberta amb volta de racó de claustre. Exteriorment aquesta cúpula es correspon amb un cimbori de planta quadrangular amb un campanar d'espadanya de dos ulls. Al costat est de la capçalera no hi ha absis sinó un arc paredat que coincideix, a l'exterior, amb les restes d'una nau. Al frontispici s'obre la porta d'arc de mig punt amb petit rosetó al damunt. L'aparell de carreus ben escairats, disposats en filades uniformes i regulars amb façanes arrebossades i voltes interiors fetes de formigó de calç. No hi ha elements escultòrics ornamentals. La situació de les finestres de l'absis, juntament ambles restes de mur de la primera nau, reforça la idea que el projecte inicial era el de l'església d'una nau orientada de llevant a ponent, orientació tradicional dels temples romànics, acabada amb una capçalera trevolada en la qual l'absis de ponent n'era el principal.
A l'interior es conserva una ara d'altar romànica amb decoració geomètrica incisa a la pedra.
Cabó és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el 839. L'any 1017, Cabó, també apareix com a nucli de població en documents procedents de la col·legiata d'Organyà. Des de mitjans de segle X la vall de Cabó estava sota el domini dels Caboet, senyors, també de la vall de Sant Joan. Al segle XII el domini d'aquesta vall passà a mans de l'església d'Urgell. L'any 1548 la vall fou incorporada a la corona de manera que esdevingué domini reial. Tot i l'abundància de notícies documentals sobre la vall de Cabó, hi ha poques referències a l'església de Sant Serní.
Va ser l'església parroquial fins que l’any 1950 es va construir una nova al centre urbà, dedicada a sant Isidre i sant Serní, de la que no consta l’arquitecte autor del projecte, del que ens araarà tenirne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com .
L’any 1960, el pintor, Pere Falcó Golondrina ( Xerta, l’Ebre jussà, 6 de juny de 1932 + Barcelona , 23 de maig de 2015) va dur a terme les pintures de l’absis.
Quan al topònim llegia al diccionari català valencià balear; d’etimologia desconeguda. En l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell apareix el nom de lloc Kapudeizo, que correspon a l'actual Cabó. A documents posteriors (segle XI) apareixen les formes Cabodez, Caboded i Caboet (cf. Miret Doc. 11 i Coromines Top. And. 303)
Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu el Pirineu català a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada