dilluns, 13 de juny de 2022

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DEL TOSSAL. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LA “ DESITJADA” VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE AMB LA INTERCESSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA ESPEREM QUE ESDEVINGUI UNA REALITAT.

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua del Tossal, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà.








https://www.alturgell.cat/noticies/l%E2%80%99ermita-de-sant-antoni-del-tossal-es-declara-be-cultural-d%E2%80%99interes-local

 

Llegia que la construcció de l'ermita de Sant Antoni del Tossal, erigida en un espai on no hi ha constància de cap centre de culte anterior, fou ideada per Antoni Secases i Pagès, originari de cal Rajoler d'Alàs i emigrat a Amèrica. Va patir una tempesta en el viatge de retorn i això el va fer prometre que si se'n sortia faria construir una ermita dedicada a Sant Antoni.


Va morir poc després del retornar a Alàs (1927) i el projecte encara estava per començar.

https://alturgell.webcindario.com/Tossal.html


L'obra fou promoguda per dos amics d'Antoni Secases: Joaquim Dalmau, que donà els terrenys, i Rossend Dou, apotecari, que es dedicà plenament al projecte.


L'edifici fou projectat per Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 1974) arquitecte autor de projectes com l'escorxador de la Seu d'Urgell (1924), la biblioteca Escaler d'Oliana (1926) i redactor del primer pla urbanístic de la Seu d'Urgell (1927).




Patrimoni Gencat en diu; Església de planta central coberta amb cúpula semiesfèrica sobre petxines, que descansa sobre quatre arcs torals de mig punt, a partir dels quals es desenvolupen tres espais distribuïts a nord, sud i oest en relació a la cúpula central.

        

 


A. Moras,  l’any 1984, retratava “Visió del campanar”.


El temple està capçat a nord, per una capçalera de planta poligonal, de cinc costats, i coberta per volta de quart d'esfera. L'altar és exempt i presenta al front una escena de la vida de Sant Antoni de Pàdua amb rajola pintada, i quatre columnetes a les cantonades, decorades amb trencadís, un tipus de decoració inspirat en l'obra de Gaudí que es troba també al mur presbiteral.

 

Al sector occidental de l'església hi ha la sagristia de planta poligonal de cinc costats amb coberta de quart d'esfera.

 

Al sector sud hi ha una petita nau als peus del temple coberta amb volta de canó i presenta un cor de fusta en alt que sobresurt respecte de la línia de façana i fa la funció de pòrtic. Al cor s'hi accedeix per una estreta escala de cargol que es troba dins d'una caixa circular.

 

La llum entra a l'església a través de nombroses finestres que consten de motllura de secció rectangular i arcs mitrats, amb coronament triangular. Dues d'aquestes finestres s'obren a la capçalera del temple, flanquejant l'altar major; altres quatre al tambor de la cúpula, dues als laterals de del temple, dues més flanquejant la porta d'accés. A més, de l'ull de bou de forma hexagonal a sobre la façana.

 

L'interior de l'església és tot arrebossat, emblanquinat. Les motllures i els elements estructurals són de color ocre clar.

 

S'accedeix al temple per la façana sud on trobem el pòrtic sostingut per dos pilars de secció quadrangular als extrems i dues columnes estriades d'ordre dòric que emmarquen l'espai central del pòrtic, ressaltat per un arc mitrat. Aquest tipus d'arc es repeteix en la porta d'accés i les finestres. La façana presenta un perfil esglaonat coronat per una creu inscrita en un plafó quadrangular, decorada amb trencadís. Aquest mateix remat el trobem a les dues façanes laterals.

 

El parament exterior és arrebossat i emblanquinat. Les motllures i altres elements estructurals són ressaltats en color gris i les cobertes exteriors, encimentades, són de color granat.

 

La cúpula central té una coberta en forma de piràmide troncada de vuit costats. Al damunt s'alça un cupulí sostingut per vuit pilarets que conté una campana. El cupulí està rematat per una creu de sis braços molt semblant a les que emprà Antoni Gaudí a les seves construccions. Actualment, només la coberta del cupulí està ornamentada amb trencadís, però abans de la restauració de 1977, aquest tipus d'ornamentació havia estat present a tota la coberta del temple.




 Foto aèria de Sant Antoni  de Pàdua del Tosal. Autor,  Joan Figols Font que la va fer des d'una avioneta

 

La primera pedra fou col·locada el 22 d'agost de 1930 i el temple era inaugurat el dia 13 de juny de 1931, dia de Sant Antoni de Pàdua, pel bisbe Justí Guitart Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) .


En els dies foscos que seguien a la revolta dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC  de II  República, l’ermita  fou saquejada i parcialment destruïda i, malgrat la seva restauració després del conflicte bèl·lic ,  en la dècada de 1970 tornava a estar força deteriorada.  Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com


 L'any 1977 es dugué a terme una nova reforma, impulsada per mossèn Joan Pujol, aleshores rector de Cerc, que li donà el seu aspecte actual. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com


Avui en dia l'ermita depèn de la parròquia de Cerc i s'hi celebra un aplec anual el dia sant Antoni de Pàdua o bé el diumenge més pròxim a aquesta onomàstica.


La “ parella romànica”  ens expliquen les seves impressions a:


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/09/sant-antoni-de-padua-del-tossal-alas-i.html


El Valentí Pons Toujouse,  feia una tasca excepcional de la que se’n feia ressò entre altres el Punt Avui :

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2146599-tot-el-modernisme.html?fbclid=IwAR1jJGjWUAvWWow3tC-bkXDLF_ijjHFWkHo3vTgtDB8w2TMW7GDXFJ2ViPE

En la que incloïa també Sant Antoni de Pàdua del Tossal. 




https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/alas-i-cerc/tots/ermita-de-sant-antoni-del-tossal


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Cuideu-vos molt,  els que assumien el deure de fer-ho, NO SON BONA GENT.