L’Antonio
Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) - recupero la O, per recordar que quan ell va néixer, com succeïa quan naixia
jo, no s’admetien al Registre Civil,
noms en altres llengües que no fossin el castellà, ells en diu ESPAÑOL - , retratava
l’any 1934, Finestra i rellotge de sol en una façana de Can Ribot, Castellbisbal, el
Vallès Occidental.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1690/rec/2
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1895/rec/1
El Mapa de Patrimoni ens diu de Can Ribot; els documents més antics consultats fan esment
d'un Bartomeu Ribot, possiblement vinculat a la propietat de la casa l'any
1474. RUIZ (1998: 47). Amb tot, segurament ens trobem davant d'una de les
masies medievals més antigues del terme, que podria tenir els seus orígens
entorn als segles XII-XIII.
El cognom de la família propietària sembla
haver-se mantingut, tot i que hi ha constància de la presència de pubilles a la
família, fel pel qual al cens parroquial del 1573 el mas era conegut com a
Ribota. Eren propietàries de la casa en aquests moments Margarida Ribota,
casada amb Pere Soler, i la seva mare Caterina Ribota. La filla de Margarida,
anomenada també Margarida, també fou pubilla.
Al cens del 1600
apareix com a propietari Jaume Ribot, que era nét de Margarida. Els seus fills
eren Antic i Pere Ribot, i compartien la casa amb una família de mossos
anomenada Planes i diversos pastors i bovers. RUIZ (1998: 163)
Entrats al segle
XVIII, consta
el nom de Jaume Ribot, al cens efectuat pel senyor de Castellbisbal ,
Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León (Madrid, 1635 — Madrid, 1705)
II marqués de Villanueva de Valdueza, VII marqués de Villafranca del Bierzo,
IV duque de Fernandina, IV príncipe de Montalbán, III conde de Peña Ramiro y
grande de España, que l’any l 1619 fou nomenat general de l’armada de l’Oceà.
Participà en la lluita naval contra Holanda i desplegà una intensa activitat en
aigües americanes, on s’apoderà de San Salvador (1625), i obtingué resultats
favorables lluitant contra els pirates anglesos i francesos, en ocupar l’illa
de San Cristóbal (1630). Aquesta actuació el feu mereixedor del favor de Felip
III i de Felip IV, així com també l’enemistà amb el comte duc d’Olivares, Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco
de Tovar (Roma, 6 de enero de 1587-Toro, 22 de julio de 1645).
Arran de les
intrigues del comte duc d’Olivares, fou
processat i, més tard, desterra.
Al 1789, un
informe signat pel rector de Castellbisbal, certificava la presència de
vestigis de l'església dedicada a Santa Magdalena en terrenys del mas.
El 1882, els
propietaris de la casa, Francesc i Miquel Ribot, aprofitant la bonança
econòmica van optar per comprar la propietat de ca n'Amat, i traslladar-se a
viure a la nova casa, que estava més a prop de la vila i nucli de
Castellbisbal.
Carreres Candi,
afirmava el 1900 que al mas es guardaven columnes de fusta i una pila baptismal
procedent de Santa Magdalena.
Aquestes restes
van romandre al mas fins el 1936.
Els tres
finestrals de la masia també poden ser reaprofitats del monestir.
La teulada ha
estat restaurada recentment. MATEU (1999: 64)
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Haurem de plorar per l'Argentina.
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/
https://www.youtube.com/watch?v=6heAzUcD1Ls
Ara i aquí però, ens convé que plogui, i s'anuncien pluges febles coincidint amb la cavalcada de Reis, com be cantava Raimón, al meu país la pluja no sap ploure
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada