Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània : la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)* Autor Joaquim Maria Puigvert i Solà, (1959-)
Un dels fotògrafs citats és Manuel
Cazador i López (Torrent de Cinca, Baix Cinca, 1874 — Sant Julià de Vilatorta,
Osona, 1956), que retratava l’any 1916 , Façana arcada, mur exterior i nens a
Masvidal, Viladrau, Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/557/rec/1
Repetíem la fotografia quasi 100 anys desprès:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/masvidal-viladrau-osona-catalunya.html
Agraïm la col·laboració del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
I la de Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva. Nascut a
Salitja (La Selva, Girona). 10-03-1966.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-lesposori-de-la-mare-de-deu-mas.html
https://www.meteovilatorta.cat/menu/hist_bio_mcl.php
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/manuel-cazador-i-lopez
Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.
La seva aportació al Fons és quantitativa i qualitativament òptima :
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada