dimecres, 3 de gener del 2024

SABEU L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS LA TRIA ?. EN TENIU IMATGES?. BALENYÀ . OSONA

  

Aprofitava la meva visita al Santuari de la Marededéu de l’Ajuda de Balenyà per retratar el mas la Tria


Les primeres notícies del mas la Tria es remunten a finals del segle XII.

En el fogatge de l'any 1497 hi consta "lo mas Tria" i en el de 1553 Antoni Tria.

La propietat va quedar lligada a la del Puig l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria.

En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria.

Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria

El Mapa de Patrimoni ens diu que és  un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos.

A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis.

El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: "ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770". També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat.

El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.

A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada.

Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any "1841", que probablement és reaprofitada.

Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22892

Patrimoni Gencat afegeix; capelleta de dimensions normals situada a la segona sala de la masia.

 Està realitzada en guix.

 La part superior té una gran petxina a la part central de la que surten volutes en espiral a banda i banda que acaben amb motius vegetals.

Es troba citada l'any 1926 al Cens General de l'Arxiu Episcopal.

En demanarem  l’advocació i si en tenen  imatges d’aquesta capella/ oratori , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

L’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, al que adreçava també la meva consulta, em deien; a la cúria no la tenen documentada, i segons van dir  si no l’hi tenien, és que no hi ha cap tramitació per donar-li rang de capella “pública”.

En general per a les llicències de capelles, encara que siguin privades, s’exigeix que s’hi pugui accedir des de l’exterior i que almenys en algun dia concret s’hi faci missa pública. No sembla ser el cas. Per tant segurament seria d’ús estrictament privat.

El dia 23.12.2023 anava a visitar i felicitar les festes a Mn. Sebastià Codina Padrós, que havia viscut de menut al desaparegut mas " Bolet"  - ara hi ha granges, a la dreta en el camí a l'Ajuda, a l'alçada del cementiri, i em confirmava que hi havia una capella interior, que en realitat era un armari, no en recordava l'advocació. 

Mostra d'un armari capella 

Recordo haver-ne retratat un, a la Sala on hi havia la redacció de l'enyorat setmanari la Forja de Castellar del Vallès 

Advertia novetats al Santuari de la Marededéu de  l’Ajuda,  les espelmes que es compraven  2€, i cremaven al Comunidor, ara  - sembla que per evitar més robatoris – les subministra una màquina que només accepta monedes,  recordeu-vos doncs de portar monedes quan visiteu  aquest Santuari.




Que l’estultícia d’alguns faci necessari prendre decisions com aquesta, fa encara més feixuga l’obligada pertinença  al REINO, oi?.

Que la Marededéu de l’Ajuda des del seu Santuari de Balenyà, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!!.