De Sant Cristòfol/Menna de Boldís
Jussà, ara Sant Pere (Lladorre), llegia a Patrimoni Gencat ; Església d'una
sola nau amb capelles laterals i coberta per una volta de canó. Als peus de la
nau, en la façana situada sota el pinyó que presenta els angles arrodonits,
s'obre la porta d'arc lleugerament rebaixat. En aquesta façana s'aixeca un
esvelt campanar octogonal decorat amb arcuacions cegues en la cornisa sota la
coberta piramidal aguda de llicorella. Els paraments són de pedra vista. La
coberta és a dues vessants de llicorella.
Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de
Cultura, es comprova que a l'exterior s'hi han anat fent treballs de rejuntat
puntuals i tractament d'esquerdes. El campanar encara conserva una part de
l'antic arrebossat, i la seva coberta de barret de bruixa és pràcticament nova.
A un lateral de l'església hi ha una part arrebossada, cosa que fa pensar que
possiblement hi havia un volum adossat; en aquest arrebossat hi ha fustes i pedres
inscrites, on s'hi llegeix ""A 16 d'abril""
""1660"" ""Bernat Sabate"" L'interior
es troba en bon estat de manteniment, recentment pintat i sense fissures. El
sostre de la nau és una volta amb un revestiment de fusta pintada, mentre que
els sostres les capelles laterals són de pedra vista. El paviment és totalment
de pedra pissarrosa i morter d'unió.
La visitaven la “ parella romànica” i ens expliquen les seves impressions:
https://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/01/sant-pere-de-boldis-jussa-lladorre.html
Respecte del topònim Boldís :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9727
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-sant-pere-apostol-patro-de-boldis.html
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila ,
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès
Occidental.
Existeix, tot i que força malmesa, la capella de Sant Pere de Boldis:
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-boldis-jussa-lladorre
Un propòsit per l’any 2024 que ja feia l’Ermessenda de Valrà a les persones del seu temps; Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Que l'Apòstol Sant Pere, Sant Cristòfol/ Menna i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada