J. Mas Guàrdia – sense més dades, nom propi , lloc de
naixement i traspàs, peripècia vital,..- feia una gran tasca, cliqueu a l’enllaç de
baix, que el feia “ mereixedor “ d’un tracte vexatori per part de la dictadura
franquista. Esperem rebre a l’email castellardiari@gmail.com més dades del J.Mas
Guàrdia , és indignant que el sistema proporcioni dades
de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar
palestins, enverinar opositors
polítics, escampar odi contra una
llengua, una cultura, un col·lectiu, donar el vistiplau a l’aixecament d’edificis
que com els blocs que s’incendiaven al barri del Campanar de València, se sabia
que en cas d’incendi serien trampes mortal, ..
Existeix encara :
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gironella
https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornal-de-can-gironella
https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots-de-can-gironella
Cap dada d’una possible capella i/o oratori, com era molt comú a les cases
grans. Si fos el cas, ens agradarà
tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
El Concili de Trento esperonava als propietaris a aixecar capelles,
oratoris, i àdhuc ermites a les seves propietats per augmentar així la pràctica
religiosa.
Josep Salvany Blanch, feia “ bona feina” a Gironella:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Gironella
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada