Joan Roig Font ,
sense més dades, lloc de naixement i traspàs, peripècia vital ,…, està clar que
som menys que un club, oi?. Retratava l’any
1913 , Monument
a la Plaça de l'Àngel, Igualada ; Anoia ; Catalunya ; Autoretrats ; Monuments ;
Places. Apareix Josep Salvany Blanch preparant-se per fer una fotografia
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1025/rec/58
l’any 1830, s’alçava la Font del Rei Neptú, obra de l’artista Damià Campeny Estrany ((Mataró, 12 de abril de 1771-San Gervasio de Cassoles, Barcelona, 7 de juliol de 1855)
L’any 1979, va
passar a dir-se Plaça del Rei, denominació popular atribuïda a l’estàtua del
déu Neptú.
Trobem a la xarxa dades de “ persones” quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània, o a perseguir grups objectivament identificables, SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics, o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?
Esperem a l'email castellardiari@gmail.com dades des germans Joan i Gabriel Roig Font, barcelonins, el Joan era el fotògraf, i el tècnic de revelat.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada