IN MEMORIAM DE LA CONSTRUCCIÓ DEL PORT DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Explica el Joan Portas Perpiñà , com una anècdota, “sembla ser que la primera vegada que es va parlar de construir un port a Blanes, va ser l'any 1872, i l'Ajuntament la va aprovar per unanimitat. La sort és que mai no es va començar aquest projecte, perquè es volia construir on hi havia hagut Els Piteus i ens haguéssim quedat sense Sa Palomera”.

Després d'un gran temporal l'any 1911, que ocasionar destrosses a la flota pesquera de la costa, es va tornar a engegar la necessitat d'un port i, dos anys després, es va aconseguir que el mateix Rei Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941)signés el decret d'autorització de la subhasta de les obres. No obstant això, no seria fins a començaments dels anys trenta que es començarien aquestes obres, moment recollit a les fotografies.

Des d'aleshores, en matèria de temporals n'hi ha hagut de tots colors.

El pitjor, o un dels , pitjors, el temporal de Sant Esteve de 2008.

https://blanesenimatges.wordpress.com/2009/12/26/1-any-del-terrible-temporal-de-sant-esteve/

https://www.youtube.com/watch?v=90ePv4SCxFc

Sembla que com a conseqüència del canvi climàtic – que nomes es percep per part dels demòcrates de tot el món - , el pitjor, encara està per venir, si Déu no hi posa remei.

Ens temem que no gaires anys a venir, el titular serà més breu. IN MEMORIAM DE BLANES I EL SEU PORT.

MAS LA TORRE D'EN LLUNES. VEINAT DE L’HOSTAL DEL SOL. PLA DE LES COROMINOTES. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA.

Trobava una fotografia a l’Estudi de la Masia Catalana “ La Torre d'en Llunes, a Olot”, datada entre 1890 i 1936, feta per ‘desconegut’ – aquest personatge, vindria a ser com el ‘Superman’ de Catalunya, se li poden atribuir bona part dels edificis públics i privats, i pel que sembla també una part important d’aquest Fons de l’Estudi de la Masia Catalana’.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5075/rec/22

Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10381

Casal al pla de les Corominotes, a la part baixa de la serra de Sant Miquel del Mont. De planta rectangular destaca la seva torre de quatre plantes i sotacoberta.

Obertures en planta baixa algunes amb arcs rebaixats. Finestres balconeres a la planta primera i petites finestres a la planta segona. A l'angle de migdia -llevant s'hi bastí una galeria coberta, amb obertures a les dues façanes emmarcades amb motllures.

A l'interior del mas, es conserva l'oratori particular dedicat a la Puríssima Concepció. L'altar, amb sagrari, és de forma barroca, amb moltes línies corbes i elements vegetals estilitzats. 

http://poum.olot.cat/PDF/Vol08/08F-MA.pdf

Per als catalans, la conservació i la correcta documentació del patrimoni històric és un imperatiu ètic.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.760. víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades -   declara 22.568.  víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210303_cam_covid19.pdf

Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.

Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.

TORRE DEL CORDER. ALDOVER. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga, (1889-1943) retratava l’any 1936, per a l’Estudi de la Masia Catalana “ torre de Corder d'Aldover junt a la carretera de Gandesa”. A dia d’avui llevat del color, diries que està igual.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7670/rec/1

Patrimoni Gencat ens diu : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1880
Ramon Miravall i Dolç (Roquetes, 1/08/1940), explica que la torre s'anomenà torre de Llaver al segle XII i fou lliurada per Ramon Berenguer IV a Roger Despuig com a centre d'una explotació agrícola; el topònim "Torre Despuig" apareix documentat al 1580.

L’Enric Bayerri i Bertomeu (Jesús, 1882 - 23 de setembre de 1958) ens diu que es parla de la torre d'en Corder com a una torre de vigia aixecada sobre les runes d'una torre romana. Eludint als Castells Catalans, la família Corder assolí el relleu en la vida tortosina i al 1382 el ciutadà Pere Corder s'encarregà de l'estància del rei Joan I a Tortosa.

Els Corder o Cordera són una de les famílies més destacades de la Tortosa baix medieval, a causa del poder que van començar a establir des de feia temps enrere. Sabem per exemple que a Vinaròs van haver-hi per aquells temps persones procedents del mateix llinatge, com demostra el nom de l'antic carrer de Na Cordera. És molt factible que el referit Cordera procedirà de la línia tortosina. D'acord a l'historiador Beguer "des de temps antiquíssims hem trobat domiciliada a Tortosa la família Corder. L'any 1373 el Consell Municipal designà a Pere Corder, perquè inquirís sobre quin dia arribarien a la ciutat els ducs de Girona". Podem entendre d'acord als diferents enllaços matrimonials que van anar establint, que els Corder van ser membres importants dins de l’aristocràcia local que va viure a la ciutat, ocupant oficis religiosos com el de mossèn, o d'altres àmbits propis de l'administració, com serà el de procurador, regidor i diferents càrrecs dins del Consell municipal. Llinatges com els Pinyol, Despuig i Soldevilla són només algunes de les famílies que van establir llaços familiars. Creiem que els orígens d'aquesta família és remunten als primers segles de presència cristiana a Tortosa, motiu que explicaria la seua proliferació ja ben entrat el segle XIV.

Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937) defensa que l'origen de moltes torres medievals es deuen a fars/torres de guaita i bada del període ibèric.

Torre de planta quadrada unida a un petit mas, d'uns 6,5 metres de costat, per una alçada de quasi 20 metres. Resten els murs portants, ja que els nivells interiors es troben ensorrats. És massissa i esvelta i de maçoneria amb cantonades ben repicades seguint les filades horitzontals ben delimitades. Les textures dels murs son irregulars, ja que el morter fa de reompliment entre pedres a uns llocs i d'arrebossat a uns altres. La porta d'accés es troba a un nivell elevat, construïda per obertura de mig punt, adovellada i de carreus amb orientació ests; les altres obertures originals són petites espitlleres i la façana sud hi ha dues obertures (posteriors), molt grosses. El remat superior de la torre es troba incomplert i es poden apreciar uns petits forats ben repartits, probablement per allotjar mènsules o estructures de fusta, pedra... de caire defensiu.

Poseu a l’agenda fer un tomb per aquestes terres com més tard abans de l’estiu de 2019

LES ESCANES. VIDRÀ. EL ‘VIDRANÈS’. EL RIPOLLÈS. AVUI, EL ‘BISAURA’. OSONA.

A l’Estudi de la Masia Catalana, trobava una imatge ‘ noies davant de les Escanes de Vidrà’, datada entre 1890 i 1936, i obtinguda per ‘desconegut’, que atès el lloc podria ser Jacint ‘ Cintet’ Rifà Anglada ( (Manlleu, 1879 – Barcelona,1938).

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/6549/rec/26

Patrimoni Gencat ens diu ; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24757

Construcció dels segles XVIII amb algunes reformes al XIX. Malgrat tot, el topònim és anterior a aquestes dates. El seu emplaçament aïllat i la manca de zones de conreu àmplies foren, possiblement, el motiu de l'abandonament d'aquesta com a explotació agrària. Actualment és una segona residència sense cap funció de pagès. Ha estat objecte de restauració, especialment la teulada, per la qual cosa s'han emprat materials moderns que desllueixen lleugerament el conjunt.

Les Escanes és un indret molt freqüentat pels pintors i és tema d'una immensa quantitat d'olis.

Masia de planta rectangular, amb la façana principal al sud-est. Consta d'una planta baixa destinat a hàbitat i cabana i d'un sol pis destinat a hàbitat i petita galeria oberta. Els materials constrictius emprats són la pedra lligada amb argamassa, que en recobreix part de la façana principal, mentre la resta és de pedra vista. La coberta, de dues vessants, és de teula àrab. L'embigat és de roure, perfectament visible. L'estructura interior ha estat lleugerament adaptada a les necessitats de segona residència. La prolongació de la casa per la part sud oest amb la construcció d'un cobert, amb el llarg vessant de la façana, l'hi dóna un aire pintoresc.

Hom pensa que el topònim por derivar de la presència en aquest de L'espelta petita (Triticum monococcum) coneguda també com escaña/escanya

Avui la denominació és el Bisaura, subcomarca situada entre Osona i el Ripollès i formada pels municipis de Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Besora i Vidrà.

La seva identitat pròpia respecte a la plana de Vic i el Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrada al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrada a Osona.

Jacint ‘ Cintet’ Rifà Anglada ( (Manlleu, 1879 – Barcelona, 1938), ens deixava un valuosíssim llegat fotogràfic. Retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana, en el període 1890-1930, entre altres “ vista parcial de la masia Coll de Vidrà’.

https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Rifa-Anglada-Cintet

CAN COMES. LLIÇÀ D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29032

Crisant Palau‎. 1934 - Lliçà de Munt - Vista general de Can Comas

Marian Vives i de Casanova,  el retratava al voltant de l’any 1934, la incúria del Fons Estudi de la Masia Catalana, pel que fa identificat correctament als seus col·laboradors, clama al cel.  Sou pregats de fer-nos saber el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com 

La masia es troba documentada des del segle XIII; l'any 1200 s'esmenta a Arnau Bachs Comes qui, juntament amb Guillem Puig i Bernat Mas, va fundar un benefici perpetu a l'Església de Sant Julià. El 1253 Simó de Llor va vendre el mas Ubach a Guillem Comes, juntament amb un molí. Durant el segle XVI, els Comes van prosperar econòmicament i es van entroncar amb destacades famílies. Cal destacar el matrimoni entre Antic Comes i Margarida Ros, pubilla del mas Ros de Lliçà d'Amunt. Maria Comes, la neta del matrimoni, es va casar amb Rafael Casanova i Solà, conseller, batlle i sots-veguer de Moià. Maria es va traslladar a Moià, i el seu primogènit, Francesc, va heretar les propietats de Lliçà, entre d'altres.

Des d'aquell moment, els Casanova van posseir diverses propietats a Lliçà: can Comes, el Molí d'en Comes i can Ros. Els propietaris actuals del conjunt Comes, que serveix com a segona residència, són descendents dels Casanova.

Conjunt format per la masia, la masoveria i els edificis auxiliars. La masia és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, acabada amb imbricació de teula. Una de les llindes té la data 1608 gravada, i a l'immoble apareixen altres dates que fan referència a principis del segle XVII. Les finestres són d'arc pla a la planta baixa i a les façanes laterals. A la planta noble hi ha tres finestres de pedra treballada, dues d'un cert regust gòtic i, a les golfes, tres finestres petites de maó amb arc rebaixat. Adossada a la masia hi ha una torre de secció quadrada amb coberta a quatre vessants.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Comes_(Lli%C3%A7a_d%27Amunt)

https://mapio.net/pic/p-86316254/

Us deixem feina, hi ha moltes masies per identificar a les imatges recollides a l’Estudi de la Masia Catalana per la comarca del Vallès Oriental.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/valles%20oriental!vall%C3%A8s%20Oriental/field/all!all/mode/exact!exact/conn/and!and/order/title/ad/asc

No trobava cap referència a l’existència d’un oratori i/o capella. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Em confirmen des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que NO TENEN constància de l’existència de cap oratori i/o capella en aquest mas.

La retratava Ricard Martí Alberó  - ens agradarà tenir noticia a l'eamail castellardiari@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs i de la seva peripècia vital,..,  és indignant que el sistema proporcioni dades de persones quina millor aportació a la història de la humanitat, és assassinar palestins,  enverinar opositors polítics,  escampar odi contra una llengua, una cultura, un col·lectiu,..

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2234/rec/4

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA MASÓ DE SELMA - TORRE I CAPELLA DE LA MASÓ. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a Patrimoni Gencat ; la Masó és un gran casal, bastit en un lloc enturonat, amb edificis annexos -capella, casa dels masovers, cellers, molins pallisses, estables una torre,...- rodejats per una tanca. El conjunt data del segle XVI, amb afegits posteriors i vestigis anteriors. Es tracta d'una construcció de planta rectangular amb baixos, planta noble i golfes coberta amb teulada a quatre vessants.

Lluís Porta Massana

https://core.ac.uk/download/pdf/39006279.pdf
Massana era fill del mas de la Magina i sabem que havia fet recerques històriques.
https://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-4994.xml

Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs de Lluís Porta Massana, i si fos possible una imatge fotogràfica. L’Estudi de la Masia Catalana és poc curós pel que fa aquests detalls.

Fiona Morrison Porta, em deixava un comentari, sóc neta de Lluis Porta Massana, el meu avi va néixer el 8 de juny del 1902 a Vilarodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts

Torre de planta quadrada, de 5 x 5 metres de planta i 12 metres d'alçada, adossada a una masia. Es troba ubicada a la cantonada sud-oest de l'edifici principal. Les cantonades són de carreus i els paraments de maçoneria. El tipus de fàbrica i l'espitllera semblen d'època gòtica.

Possiblement va ser seu d'una sotscomanda templera.

El conjunt té una capella dedicada a Sant Pere . que el propietari Pere Soler de la Masó manà construir el segle XVI seguint el model de la capella del mas de Santa Agnès.

Apareix esmentada l’any 1578 en un document del propietari en què manifestava que tenia el lloc pel comanador de Selma.

Aiguamúrcia s’esforça en recuperar la memòria del seu patrimoni històric :

http://www.aiguamurcia.cat/urbanisme/03.9.1_ANNEX%20masos%20de%20Selma.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mas%C3%B3_de_Selma

Fotografia. Àngela Llop Farré

http://relatsencatala.cat/relat/la-maso-de-selma-aiguamurcia-el-camp-sobira-de-tarragona/1044718

Ens agradaria rebre imatges del interior de la capella a l’email coneixecatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 

 

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE LA PURISSÍMA CONCEPCIÓ DE VILALBA, MAL DITA SANTA MARIA . VOLTRERA. ABRERA. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), retratava l’any 1934 per a l’Estudi de La Masia Catalana, “Vista general de Santa Maria de Vilalba”, advertia que la imatge està invertida, ja que havia retratat aquesta esglesiola - força reformada - l’any 2015.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3488/rec/333

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/fons-josep-olive-escarre-de-fotografia-monumental-de-catalunya-sant-llorenc-savall/

No tinc – a la vista de les imatges – la certesa de que ambdues siguin del mateix indret i edifici, sou pregats de confirmar-nos-ho, si és el cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Santa Maria de Vilalba, també anomenat el Suro, és un poble del municipi d'Abrera ( Llobregat Jussà ), situat dalt d'una carena entre el riu Llobregat i la riera del Morral del Molí, a l'est del municipi.

La parròquia de Santa Maria de Vilalba, creada a mitjan segle XIX sobre aquest antic terme, disposa de cementiri propi.

 A mitjan segle XX també hi havia hagut una escola rural unitària, ubicada on ara hi ha el Casal Social del barri. Ens agradarà rebre'n imatges a l'email castellardiari@gmail.com 

Dins el terme, envoltades pel nucli de Can Vilalba i dalt d'un turó, es conserven les restes de l'antic castell de Voltrera, del segle IX.

Als peus d'aquest castell, a la plana del riu, hi havia hagut la casa que es va fer construir el virrei Amat a finals del segle XVIII; aquesta casa va desaparèixer el 1982.

Escrivia l’any 2015 ; retratava l’edifici de Santa Maria de Vilalba, de la que com és dissortadament habitual, no trobava cap referència del mestre d’obres i/o arquitecte. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia que l'origen del nucli està en la voluntat de VII marquesa de Castellbell, María de los Dolores de Cárcer y de Ros (1867-1939), VII marquesa de Castellmeyá, VI baronessa de Maldà y Maldenell, de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere de Voltrera.

L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de la Puríssima Concepció  de Vilalba,  anomenada Santa Maria,  en llengua castellana . 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vilalba

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18095

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

Que la Immaculada , elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!