Marian Vives i de Casanova, el retratava al voltant de l’any 1934, la incúria del Fons Estudi de la Masia Catalana, pel que fa identificat correctament als seus col·laboradors, clama al cel. Sou pregats de fer-nos saber el lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com
Des d'aquell moment, els Casanova van posseir diverses propietats a Lliçà: can Comes, el Molí d'en Comes i can Ros. Els propietaris actuals del conjunt Comes, que serveix com a segona residència, són descendents dels Casanova.
Conjunt format per la masia, la masoveria i els edificis auxiliars. La masia és de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, acabada amb imbricació de teula. Una de les llindes té la data 1608 gravada, i a l'immoble apareixen altres dates que fan referència a principis del segle XVII. Les finestres són d'arc pla a la planta baixa i a les façanes laterals. A la planta noble hi ha tres finestres de pedra treballada, dues d'un cert regust gòtic i, a les golfes, tres finestres petites de maó amb arc rebaixat. Adossada a la masia hi ha una torre de secció quadrada amb coberta a quatre vessants.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Comes_(Lli%C3%A7a_d%27Amunt)
https://mapio.net/pic/p-86316254/
Us deixem feina, hi ha moltes masies per identificar a les imatges recollides a l’Estudi de la Masia Catalana per la comarca del Vallès Oriental.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/valles%20oriental!vall%C3%A8s%20Oriental/field/all!all/mode/exact!exact/conn/and!and/order/title/ad/asc
No trobava cap referència a l’existència d’un oratori i/o capella. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Em confirmen des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que NO TENEN constància de l’existència de cap oratori i/o capella en aquest mas.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada