divendres, 24 de març del 2023

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA MUNTANYA. GAREGUE. RIALP. PALLARS SOBIRÀ

   El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 4 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Llegia a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25263

Aigua amunt del riu Caregue, poc més enllà del poble de Caregue (a 1.154 metres d'altitud), hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Muntanya, refet en època moderna.



Es tracta d'una capella de planta rectangular, amb una coberta a doble vessant coronada per un campanar d'espadanya. Té adossats dos edificis que no formen part de la capella però que s'integren dins un mateix volum. Les parets són de maçoneria amb morter de calç i coronades amb voltes que serveixen per a suport de la coberta a base d'una estructura de fusta amb pissarra al damunt.


Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, s'observa que els paraments interiors estan revestits d'enguixat, i el paviment de pedra pissarrosa marca un eix central amb petits còdols de riu que generen formes geomètriques.


A l'exterior apareix un estuc tradicional de morter de calç, el qual s'està esclovellant sobretot en la part inferior. A la façana principal trobem dues petites finestres d'arc de mig punt als laterals de l'accés del mateix estil. A sobre de la porta apareix un òcul i sobre la coberta una espadanya revestida de morter de calç de color blanc.


La  llegenda sobre la imatge de la Mare de Déu que acull aquesta capella,   diu que la va trobar un pastor i que va intentar dur-la cap al poble i no ho va aconseguir. Va ser per això que van construir la capella.


L'aplec de la Mar de Déu se celebra el diumenge de Sant Cogesma per la segona Pasqua. També s'hi acudeix en romiatge el dia 16 d'agost, en què hi té lloc la festa major.




 A l'interior s'hi conserva un retaule i una còpia de la imatge de la Mare de Déu de la Muntanya feta per l'artista pallarès Josep Calvet, conegut amb el sobrenom de "Terrisses". La imatge original data del segle XIII i es troba al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell des de 1986.


Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13034

dijous, 23 de març del 2023

CAN BOIX. MOLLET DEL VALLÈS.

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 5 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Camil Mulleras i Garros (Olot, 1844 - Barcelona, 1909), encarregava a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),  el disseny i l contrucció de la Casa Camil Mulleras Garròs , que es troba ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Pau Clarís, Roger de Llúria i Casp.

 



Llegia que la façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dóna pas a una amplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.

 

La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.


La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.

 

Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.


A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.


Decorativament manté alguns dels elements originals entre els que destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.


Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.


Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin amb la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.


Llegia que edifici entre mitgeres del  carrer Berenguer, 67  de  Mollet del Vallès, dissenyat per l’arquitecte Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) , inicialment fou meitat assecador de pernils i meitat habitatge propietat de Jaume Boix. Poc després va passar a ser un únic habitatge per tornar a ser dividit posteriorment en dos habitatges independents.


Patrimoni Gencat el descriu així; edifici de planta rectangular cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Va ser construït l'any 1927 amb elements decoratius d'estil noucentista.

 

Originalment la planta baixa només tenia un portal d'accés descentrat vers la façana i flanquejat per tres finestres a la banda dreta i dos a l'esquerra, de llinda plana amb ampit de rajoles ceràmiques de color verd i coronades per un guardapols de maó vist amb peces ceràmiques als vèrtex inferiors.


En l'actualitat es  troba dividit en dos habitatges independents, una de les finestres s'ha transformat en l'accés a un dels habitatges i l'altre s'ha eixamplat per permetre l'accés de vehicles al aparcament interior.




 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16377


Una motllura de peces ceràmiques del mateix color verd separa la planta baixa de la planta pis, on s'hi obren 6 finestres d'idèntiques característiques a les de la planta baixa, cinc de les quals estan unides mitjançant un balcó corregut protegit per una barana de ferro forjat. La façana és coronada per un ràfec suportat per un seguit d'arcuacions de maó a plec de llibre amb una peça ceràmica al vèrtex inferior.

dimecres, 22 de març del 2023

CASA CAMIL MULLERAS GARRÓS.BARCELONA

 El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 6 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.

Camil Mulleras i Garros (Olot, 1844 - Barcelona, 1909), encarregava a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),  el disseny i l contrucció de la Casa Camil Mulleras Garròs , que es troba ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Pau Clarís, Roger de Llúria i Casp.

 



Llegia que la façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dóna pas a una amplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.

 

La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.


La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.

 

Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.


A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.


Decorativament manté alguns dels elements originals entre els que destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.


Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.


Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin amb la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.


dimarts, 21 de març del 2023

ERMITA DE SANT GUILLEM DE PRADA. LLIVIA. LA CERDANYA SOTA DOMINI DEL REINO DE ESPAÑA

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 7 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Patrimoni Gencat diu de Sant Guillem de Prada, al terme de Llivia, que retratava el Vicent Miralles Tortes; ermita amb porta de mig punt i amb una obertura d'ull de bou a la façana, damunt la porta d'entrada. Les parets són de còdols, pedra i blocs d'angle, rejuntats amb ciment. La part superior dels murs estan totalment cimentats. La coberta és a dues vessants, i al seu bell mig hi ha un petit campanar d'espadanya.




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7798


Altres fonts expliquen que Sant Guillem de la Prada és objecte de devoció a la contrada. 


La llegenda diu que Guillem, pelegrí a Sant Jaume de Galícia, al segle XI, emmalaltí en passar per Isòvol i morí a la parròquia de Sant Jaume d’Alf (actualment Mas Revellat), entre All i Olopte; que dos nobles de Llívia traslladaren d’amagat les seves restes (s’oblidaren del cap) fins a la prada de Llívia, on en memòria seva es construí l’esglesiola. Mossèn Cinto Verdaguer recollí la llegenda a la rondalla Sant Guillem de Llívia.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/06/goigs-de-sant-guillem-la-seva-festa-es.html


L’edifici va ser objecte de modificacions al segle XX. Com és mal costum, no hi ha dades de les reformes dutes a terme, ni del seu promotor i/o autor. 


Avui em manca un dia menys per tornar a “ recuperar “ la meva rutina de voltar per aquest país petit, en el que  alguns catalans continuem en la tasca ingent de recuperar la memòria històrica i mantenir la dignitat com essers humans, i altres, aquí i  al Parlament Europeu,  insisteixen en esborrar la nostra llengua, la nostra cultura, i àdhuc en retornar-nos a l’estat d’esclaus. A aquests darrers, homes i dones, els maleeixo davant de Déu.



   


dilluns, 20 de març del 2023

IN MEMORIAM. ESCOLES D’ALELLA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME

 El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 8 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

 

Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure. Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera

 

Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

 

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”

 

Val a dir que la presencia a casa nostra de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

 

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

 

Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció

 

http://lescasesdalella.cat/historia/4270/El%20m%C3%B3n%20de%20l'ensenyament?fbclid=IwAR0GFA3bcMpWv57Wn1fwTjkqe4oUlOqu9rBFI3tvvTejUF8mT2pgEFjAj7Q

El 1887 es va crear a la masia de Can Gurri un col·legi de nenes regit per les dominiques de l’Anunciata.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurri

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Gurri_(Alella)


l’escola es va traslladar a la Vil·la Martorell




http://lescasesdalella.cat/casa/4202/villa-martorell/historia


Tenim l’enemic a casa des de fa tants segles, que en alguns casos, més que de la síndrome d’Estocolm, cal parlar de l’abducció, oi?.

diumenge, 19 de març del 2023

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA PURIFICACIÓ - MARE DÉU DE LA CANDELERA D’OLP. SORT. EL PALLARS SOBIRÀ

 El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 9 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


La Montserrat Anguila Presas, publica  una fotografia de l’Església parroquial advocada a la Mare de Déu de la Candelera d'Olp, modernament la Purificació, en el terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà.







Patrimoni Gencat ens diu; Església de planta rectangular amb capçalera a llevant i façana a occident on s'hi obre una porta d'arc de mig punt format per grans dovelles de granit. A la part inferior de la façana hi ha una rosassa i, per damunt d'aquesta, una petita finestra atrompetada.


Altres petites obertures es troben situades als laterals de la nau. Al sud-oest s'aixeca una torre escapçada, de planta quadrada, coberta amb un petit llosat a dues aigües sobre el qual ha estat construïda una espadanya proveïda d'un únic arc. L'aparell utilitzat és la pissarra -pedra local- sense desbastar, excepte a les cantonades, on s'hi han emprat carreus.


En el treball de camp del 2020 es comprova que el campanar ha estat completament reconstruït. Per sota hi ha la coberta de la nau a dues aigües, que originalment era de llicorella i es va substituir per plaques ondulades de fibrociment. A la façana s'hi ha fet un rejuntat i un tractament d'esquerdes en façana. Hi ha unes pletines amb tensors que fan de reforç estructural . L'interior presenta taques d'humitat repartides en tota la nau, causades tant per capil·laritat com per la mala impermeabilització de la coberta; degut a això part dels acabats i pintures interiors s'han perdut. El paviment és principalment de mosaic hidràulic i de torba en algunes parts. A l'interior també s'hi poden veure esquerdes i fissures.

 


Talla de la Mare de Déu, avui guardada al Museu Diocesà d’Urgell, amb el número 301 de l’inventari.



Talla de Crist, avui guardada al Museu Diocesà d’Urgell, amb el número 316 de l’inventari.


La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda. Dit això, ens alegrem de la suspensió de la vaga de metges, que escoltava al Telenotícies de la Nit. Esperem  que uns i altres posin fill a l’agulla per evitar tant como sigui possibles la mort de més i més pacients en les llistes de “ desesperació”.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

 

Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  les noticies diuen que hi ha un pacte entre ERC i PSC,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html

 

De vegades la pau, no és més que por.

 https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

 

dissabte, 18 de març del 2023

ESCOLA DELS CAMPS ELISIS. LLEIDA

 

El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.

 

Avui estic a 10 dies d’acabar el tractament.

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html

 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html

 

M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Llegia, l'Escola dels Camps Elisis és un edifici noucentista aïllat d'Adolf Florensa Ferrer (Lleida 1889 - Barcelona 1968). construït el 1920. És una construcció compacta, amb planta rectangular, de planta baixa i pis i cos central singular.


 Façana amb composició simètrica de porxos amb arcades, terrat amb balustres i sortint, el cos central, de la direcció.




Fotografia.  Manuel Portero


Rematat d'elements neoclàssics i realitzat amb pedra artificial i arrebossat.


Ens cal l’ajuda de tothom per completar la relació d’edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com