dijous, 23 de març de 2023

CAN BOIX. MOLLET DEL VALLÈS.

  El dia 13.3.2023, rebia la 4a Sessió de Quimioteràpia a l’Hospital General de Catalunya ,  val a dir que ha estat  - i és encara – un procés “ dur”.


Avui estic a 5 dies d’acabar el tractament.


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/lany-del-cancer.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/02/els-efectes-de-la-quimioterapia.html


  https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/03/objectiu-sobreviure-la-quimioterapia.html


M‘ajudat molt en aquest tràngol,  continuar – fins on m’ha estat humanament possible –  amb les publicacions del conèixercatalunya, i vull agrair des d’aquí  la bonhomia de tots/es els que m’han permès fer us de les seves imatges. Espero poder recuperar les meves sortides per Catalunya ben aviat.


Camil Mulleras i Garros (Olot, 1844 - Barcelona, 1909), encarregava a l’Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),  el disseny i l contrucció de la Casa Camil Mulleras Garròs , que es troba ubicada a l'illa del districte de l'Eixample delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Pau Clarís, Roger de Llúria i Casp.

 



Llegia que la façana principal afronta a la Gran Via on es troba el seu únic accés. És un edifici d'habitatges entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, principal i quatre plantes pis. L'accés principal, flanquejat per dos locals comercials, dóna pas a una amplia zona de vestíbul que conté una escala directa a la planta noble i l'escala comunitària d'accés als immobles superiors.

 

La façana té una composició d'obertures de quatre eixos verticals. La primera planta disposa d'una tribuna de pedra que abraça l'amplada de dos eixos i que té continuïtat amb un balcó corregut de pedra calada. Tot aquest conjunt abraça tota l'amplada de la façana creant un contrapunt horitzontal que fa de per passar dels quatre eixos verticals a les cinc obertures de la planta baixa. La resta de plantes disposen d'uns balcons individuals de planta sinusoide. La planta superior disposa d'un balcó corregut de barana metàl·lica a tota l'amplada de l'edifici. El coronament de la façana està ornat amb arcuacions cegues sota el ràfec amb permòdols de fusta de finals de biga. El parament de la façana està fet amb petits carreus de pedra de textura irregular que contrasten amb els carreus llisos de la planta baixa.


La coberta és plana amb terrat a excepció de la zona propera a la façana que disposa d'una falsa coberta inclinada de teules que sobresurten formant el ràfec.

 

Artísticament cal destacar l'acurada decoració dels elements de pedra com són la llinda de la porta principal, i les mènsules i baranes del balcó del principal. Aquest element de carreus de pedra està detalladament esculpit amb temes vegetals d'estètica modernista. També són notables les reixes de ferro forjat de les baranes dels balcons.


A l'interior, passada la zona de vestíbul, l'escala noble s'integra amb el cel obert formant un espai vertical que magnifica les dimensions interiors, seguidament trobem un altre espai que integra l'escala comunitària d'accés als pisos. En aquests espais interiors trobem arcs trevolats sobre columnes de capitells florals. L'arquitectura del vestíbul també està resolta amb carreus de pedra amb una estètica historicista sensiblement híbrida.


Decorativament manté alguns dels elements originals entre els que destaquen l'arrambador ceràmic, les fusteries vidriades i els fanals.


Malgrat la insistència i la perseverança dels feixistes de “ morro fort”, no els ha donat temps de destruir tot el patrimoni immoble de Barcelona.


Confiem, desprès de més de 300 anys d’ocupació, que tampoc se’n surtin amb la seva tasca d’anorrear la llengua i la cultura catalanes.


Llegia que edifici entre mitgeres del  carrer Berenguer, 67  de  Mollet del Vallès, dissenyat per l’arquitecte Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) , inicialment fou meitat assecador de pernils i meitat habitatge propietat de Jaume Boix. Poc després va passar a ser un únic habitatge per tornar a ser dividit posteriorment en dos habitatges independents.


Patrimoni Gencat el descriu així; edifici de planta rectangular cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Va ser construït l'any 1927 amb elements decoratius d'estil noucentista.

 

Originalment la planta baixa només tenia un portal d'accés descentrat vers la façana i flanquejat per tres finestres a la banda dreta i dos a l'esquerra, de llinda plana amb ampit de rajoles ceràmiques de color verd i coronades per un guardapols de maó vist amb peces ceràmiques als vèrtex inferiors.


En l'actualitat es  troba dividit en dos habitatges independents, una de les finestres s'ha transformat en l'accés a un dels habitatges i l'altre s'ha eixamplat per permetre l'accés de vehicles al aparcament interior.




 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16377


Una motllura de peces ceràmiques del mateix color verd separa la planta baixa de la planta pis, on s'hi obren 6 finestres d'idèntiques característiques a les de la planta baixa, cinc de les quals estan unides mitjançant un balcó corregut protegit per una barana de ferro forjat. La façana és coronada per un ràfec suportat per un seguit d'arcuacions de maó a plec de llibre amb una peça ceràmica al vèrtex inferior.