dimecres, 5 d’agost de 2009

SANT MARTI DE VINYOLES. TERME DE LES LLOSSES. GIRONA

Acostumo a cercar informació a les enciclopèdies, i quan les trobo a les monografies locals. En un i altre cas, entenc que es refereixen a una realitat llunyana en el temps, i per aquesta raó no em sobta – ans al contrari – trobar situacions com la de l'antiga parròquia de Sant Martí de Vinyoles de Portavella (aquest segon apel·latiu prové de la propera antiga casa senyorial de Portavella, al costat de la qual hi ha una vella torre quadrada de defensa) es troba a 1 020 m d'altitud, al SE del santuari de Santa Margarida, i s'hi accedeix des de les Llosses per una pista, dolenta únicament en el darrers dos quilometres d’un total de 5,5.

Diuen les fonts :

El 925 el bisbe de Vic, Jordi, féu donació d'aquesta parròquia al monestir de Ripoll.

Al segle XII es construí una església nova que, molt modificada, ha pervingut fins avui (es troba, però, molt abandonada); conserva el portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau i la volta romànics. L'afegitó de dues capelles laterals el 1703, l'erecció poc després d'un campanar sobre l'antic absis i una sagristia i noves capelles revelen la vitalitat d'aquesta parròquia, encara que no va passar mai de les 15 famílies, incloent-hi les tres de la sufragània de la Tremolosa.

Des de molt lluny hom pot veure el campanar, però quan estàvem arribant a la finca, trobem un cartell que indicava Cal Campaner, i una tanca metàl·lica ens barra l’accés, crec certament que “conserva el portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau i la volta romànics”, però no hem pogut comprovar-ho personalment.





És força habitual – no necessariament lògic, però - que les antigues esglésies acabin en mans privades. El dret de propietat en aquest país nostre, és un dels pocs drets absoluts, això fa possible la destinació a usos estrictament privats d’antics edificis públics, i fins i tot la seva utilització en molts casos, com elements auxiliars d’una explotació agrícola i/o ramadera. Recordo “ el galliner celestial “ de Sant Pere de Marfà http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/sant-pere-de-marf-avui-de-les-gallines.html
Les petites parròquies tenien sempre al costat – fins al dia d’avui – el cementiri; no he pogut tampoc comprovar aquest extrem.

Recollia imatges des d’una certa distància. Fotografiaré també la propera casa encimbellada de la que no he trobat cap indicació.


Agrairé qualsevol informació relativa a aquesta antiga parròquia de Sant Marti de Vinyoles.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: