dijous, 4 de febrer del 2010

Pensions. La darrera astracanada

Veiem, sentim, i llegim, tota mena de despropòsits en relació al tema de les pensions, començant per l'inefable ZP, i continuant pel Ministre del ram, i la llista quasi infinita de, polítics , funcionaris , empresaris, sindicalistes, i la llarga nòmina d'experts “ xerraires “ , que opinen sense vergonya – ni coneixement – d'aquesta qüestió, i de qualsevol altra que se'ls presenti.

Sentim coses com : allargar el termini de càlcul de les pensions des dels actuals quinze anys, fins a vint-i-cinc; actualment l'estat espanyol – en tant que administrador de la Seguretat social – s'embutxaca els diners ingressats pels treballadors com a quotes , des del dia 1 de la seva vida laboral, fins al darrer dia de l'any catorze. Això els sembla un boti curt, i volen ampliar-lo en deu anys més !!! .

Europa comença a adonar-se’n de la mena de xitxarel•los que s'ocupen de l'administració pública al regne d'Espanya, i reivindica l'aplicació del principi “ normes justes i cap favor “ de la doctrina protestant. Això aplicat a les pensions – com saben bé molts espanyols que varen treballar a Europa - es tradueix en que qui cotitza cinc anys – per exemple -, rebrà una prestació inferior al que ho fa durant, sis, set, deu, quinze, vint, quaranta. Els europeus - en general – reben una pensió que té en compte, la totalitat de la vida laboral del treballador. Ja se sap, Spain is diferent !

En el primer feixisme – fins l'any 1.978 - els diners recaptats per la seguretat social, es destinaven – habitualment – a despesa corrent del govern de torn. El governs sorgits de la Constitució, han retornat diners als Partits Polítics, a alguns particulars – pocs - , però ni un cèntim d'euro dels fons malgastats de la Seguretat Social. I ara ens pretenen fer passar per l'adreçador !!

L'afirmació més “gruixuda” és la que carrega les tintes sobre el fet que amb l'allargament de l'esperança de vida, el sistema esdevindrà insostenible. TOTHOM sap que la pensió mitjana de les persones més grans, és una misèria, el que fa mal, son les quantitats astronòmiques, dels capitostos com l'Aznar, el González, i el mateix ZP , - quan plegui -, i la llarga llista de Ministres, Presidents del Congres, del Senat, d'Autonomies, de .... això si que és a banda d'immoral, insostenible !

Via e.mail m'arriben unes reflexions – que incorporo al text - que circulen per la xarxa; estan escrites en llengua castellana, i sortosament amic lector els catalans ho podem entendre, avantatges de ser bilingüe , oi ?


© Antonio Mora Vergés




Tema, INDECENCIAS DE ESPAÑA


Ha dicho la Vicepresidenta del gobierno que es indecente que mientras la inflación es -1%, los funcionarios además de tener plaza fija, tengan una subida salarial del 5% (gran mentira por cierto). Objetivo: congelarles el sueldo.

Me gustaría transmitirle a esta Sra. lo que considero indecente.


INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996 pudiendo llegar con dietas y otras prebendas a 6.500 €/mes.

INDECENTE, es que un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera..

INDECENTE es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca, (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE es comparar la jubilación de un diputado con la de una viuda.

INDECENTE es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete y que los miembros del gobierno para cobrar la pensión máxima solo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE es colocar en la administración a miles de asesores (léase amigotes con sueldo) que ya desearían los técnicos más cualificados.

INDECENTE es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (y no digamos intelectual o cultural).

INDECENTE es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.

INDECENTE es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE es que sus señorías cuando cesan en el cargo tengan un colchón del 80% del sueldo durante 18 meses.

INDECENTE es que ex ministros, ex secretarios de estado y altos cargos de la política cuando cesan son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del erario público.

INDECENTE es que se utilice a los medios de comunicación para transmitir a la sociedad que los funcionarios sólo representan un coste para el bolsillo de los ciudadanos..

INDECENTE es que nos oculten sus privilegios mientras vuelven a la sociedad contra quienes de verdad les sirven.


¿ Y mientras, hablan de política social y derechos sociales?
¡¡QUÉ INDECENTE!!

ESTA SI DEBERÍA DE SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SOLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ESTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO.