diumenge, 7 de febrer de 2010

ELS PONTS DE L’ANOIA DESCONEGUDA.

Havia demanat als serveis de turisme del Consell Comarcal de l’Anoia, la tramesa d’un mapa; enlloc del paper que esperava, rebo un enllaç; http://www.anoiaenviu.cat/mapa_anoia.html que em confirma com em temia que els ponts – que de segur n’hi ha d’haver – no figuren en el llarg recorregut de l’Anoia des de el seu naixement , que hom situa en diferents indrets : bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l'Olla. Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d'altitud, a l'esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre. L’Anoia que – aquí si [1]– dona nom a la comarca, forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral. Per a vèncer l'obstacle que constitueix aquesta darrera en l'impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists paleozoics, que constitueixen els materials de la indicada serralada a Capellades i forma el pintoresc congost que obre pas entre el Penedès i la comarca d'Igualada. A part Calaf, que cavalca en un doble vessant a l'inici de la conca, les poblacions més importants que troba el riu en el seu curs són Igualada, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia i Martorell.

Conformen la conca de l’anoia també els seus afluents, entre el que son particularment remarcables les rieres de Tous, Òdena i Castellolí, que coincideixen, amb valls obertes, al pla d'Igualada i la riera de Carme, que ofereix una vall d'aire més independent, entre muntanyes, i lliura el seu cabal dins el congost de Capellades. Al Penedès rep el riu de Bitlles. El mòdul absolut a Jorba és de 0,68 m3/s, a la Rata, després d'haver rebut la riera de Carme, és de 2 m3/s, i a Sant Sadurní d'Anoia, després d'haver rebut el riu de Bitlles, obté 2,70 m3/s. Té, però, rierades que han vorejat els 1 000 m3/s. D'antic, les seves aigües han impulsat nombrosos molins fariners, drapers, paperers i fargues i ara es continuen aprofitant a nombroses fàbriques, com les adoberies d'Igualada, el complex paperer de la Pobla de Claramunt, Capellades i Gelida i també fàbriques de filats, teixits i farineres. Els afluents de la riera de Carme i del riu de Bitlles són també objecte d'intervencions industrials. A causa de l'escàs cabal de l'inici, l'actual aprofitament és fet a la part baixa, on el desnivell reduït imposa l'allargament de les sèquies per tal d'accentuar-lo. Des del 1905 hi ha un projecte de construcció d'un embassament a Jorba, amb capacitat per a 4,5 milions de m3 i una zona regable de 1 270 ha.

[1] L’actual comarca del Solsonès, havia d’incloure també la ciutat de Cardona, en la proposta del geògraf Pau Vila Dinarès , Solsona no va acceptar que el nom comarcal fos el Cardener, tot i que en mantenia la capitalitat. Els de Cardona clarament enutjats van decidir formar part del Bages.

Quan a ponts remarcables – com de segur n’hi ha en el llarg trajecte de l’Anoia – us suggerim tres enllaços :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/09/el-pont-medieval-de-vallfogona-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/03/el-pont-del-diable-de-cardona.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/els-ponts-del-llucanes.html

S’acostuma a dir, que per a mostra només cal un botó, aquí us en deixem tres, i esperem; els de coneixercatalunyablogspt.com , i els lectors de l’Extra de la Veu de l’Anoia, l’ajuda de tothom per a fer “visibles” els ponts sota els que de vell antuvi discorre de forma no sempre plàcida, l’aigua de l’Anoia.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: