dilluns, 8 de febrer de 2010

SANT VICENÇ I EL CASTELL DE CASTELLOLÍ

El significat en la llengua llatina d’aquest nom fora “ aquell que aconsegueix la victòria “ ; el caràcter” guerrer “ es recull fins en els refranys que tenen el temps com com excusa, "Sant Antoni el gela, sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra".

Quan al topònim Castellolí hi ha divergències notables; els uns n’afirmen la procedència àrab [ Ali = Alt, excels ] , i uns altres un origen germànic Kastro Odolino, Castrum Audelino; avui se l’anomena Castell d’Auli, o per la seva proximitat al mas homònim, Castell d’en Jaume.

El lloc apareix documentat des de l’any 961.

Pocs anys després, durant els primers dies del mes d’agost de l’any 1003, el castell fou atacat pel sarraí Abd-al-Malik, fill d’Almansur, durant la seva ràtzia en una operació de càstig vers els comtes catalans que havien trencat les paus que havien fet amb el seu pare. En l’assalt a aquest castell es va produir la mort d’un dels seus defensors anomenat Audesind que havia acudit a defensar aquest estratègic castell que custodiava l’accés a la vall del Llobregat pel coll del Bruc.

El castell de Castellolí, juntament amb el d’Òdena i el de Claramunt, possessions dels Cardona, mantingueren un antagonisme amb Igualada, vila reial, situació que perdurà fins el segle XVII.

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) Castellolí i el seu castell jugaren un paper important en l’estratègia d’intentar tallar el pas a les tropes castellanes.





El castell fou desmantellat gairebé del tot, en compliment de les ordres d'enderrocament contra tots els castells i cases fortes catalanes dictades per Felip V com a represàlia per la Guerra de Successió. També Sant Vicenç patiria les conseqüències de l’absolutisme espanyol, que en nom de Déu [ del Déu de Reis Castellans ] seguiria la dissort d’una gran part del patrimoni històric de Catalunya.



Avui trobem únicament restes de l’absis ornat amb bandes llombardes de l’església de Sant Vicenç, que es fan visibles a força distància. Aquesta Lesglésia fou seu parroquial fins l’any 1705, des d’aquesta data fins la Guerra 1936-1939 es trasllada la parròquia a la “nova església”, quines runes s’aixequen al costat del cementiri, des de 1.940 hi ha un nou temple al pla. En els períodes de “ seu vacant “ , Sant Feliu de la Vall ha exercit aquesta funció.

L’últim episodi que viuria el castell va ser durant la primera guerra carlina, quan Castellolí fou centre d’un destacament militar per defensar el camí i l’accés a Igualada.

Del recinte encara es constaten fragments importants de muralla, així com una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt.

Recollíem imatges d’aquestes runes amb Montserrat de fons, en aquest lloc llueix – amb tota justícia - un cartell que diu l’Anoia Panoràmica.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: