En relació al topònim Vilomara, contra el criteri “ oficial” no tenim arguments per excloure la procedència de la llengua àrab; Aràra ’lliure, franca’; de l’àrab [ar-]rúqq ’[la] terra, [l’] indret’; de l’àrab vulgar [al-] qafúr , derivat de l’àrab clàssic [al-] qàfr ’[el] despoblat, desert’.
Els àrabs – que ens envairan segons els llibres d’història - en realitat a manera de autèntics Reis Mags , ens portaran moltes coses :
Sense la seva vinguda estaríem encara amb els números romans ,els recordeu, I, II, III, IV, V,VI.VII, VIII,IX,X , L;C, DM...?, algú pot imaginar-se un món sense el zero (0) ?, doncs si, ens el van portar els àrabs, com també no poques de les aplicacions pràctiques de l’aritmètica i l’àlgebra, paraula aquesta darrera d’arrel clarament àrab.
En el terreny agrícola, ultra l’aprofitament de l’aigua – eren uns experts en trobar-la i distribuir-la – ens van portar menges com l'arròs ,les taronges, i no pocs dels fruits de l'horta, i que podem dir dels estris més freqüents com la gerra, o la rajola, la sèquia, la catifa, el sofà, el barnús, la jupa,.. ?
Tecnològicament estaven a segles de distància dels nostres avantpassats, i això en el llenguatge relacionat amb el món de la construcció encara es conserva – sobretot en llengua castellana – albañil, albañal, alfeizar,...... També en el terreny de l’organització social deixarien la seva petjada, amb el nom que designa la màxima autoritat d’un poble, Alcalde.
Sense el àrabs, possiblement ens hauríem perdut el miratge de progrés, que el govern Zapatero ha trencat definitivament.
Tornem a parlar del lloc i de la infraestructura que li dona nom , llegim : “El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps molt remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual” , ens deixa literalment sense alè, escrivíem en l’article sobre el Pont de Vallfogona de Ripollès (S’observen encara -i en recollim imatges- els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra (bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau. El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ben situat per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua ). El pont de Vilomara , com quasi tots ,es va aixecar amb la tècnica descrita.
Els àrabs es referien al nostre país, com qat´a al-gunya , Això vol dir ( la terra de les riqueses ), algú i vol veure aquí l’antecedent del nom de CATALUNYA, que per cert no se sap d'on prové.
El pont de Vilomara facilitava el pas del Llobregat – ara és una relíquia històrica - ; els àrabs ens van facilitar l’accés a un món nou, avui, ara, malgrat la crisi econòmica, la por, i la misèria moral que per arreu s’escampa, és hora de tornar-los el favor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada