dijous, 12 de maig del 2011

LA PORTELLA D’AVINYÒ. BAGES

Anàvem el Joan Escoda Prats, la Maria Moncal Casanovas, el Francesc Cladellas Carreras i l’Antonio Mora Vergés per la la carretera de Balsareny a Avinyò, BP-4313, i escassament a uns 3,5 quilòmetres abans d’arribar a aquesta segona població , ens cridava l’atenció al marge dret de la carretera en el sentit de la marxa, la masia anomenada la Portella.




És un magnífic edifici de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1569 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Hi ha galeries a la façana principal, lateral i posterior. Ha patit diferents intervencions i ampliacions. Actualment la planta del primer pis és de doble alçada, integrant el que eren les golfes, la coberta és recent amb estructura de formigó. En les darreres intervencions, s'observa la col•locació de pedra com a revestiment dels murs. Té era i dues pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. La primera planta està en procés de remodelació, sense cap tipus de mur separador, i ens expliquen que esporàdicament si duen a terme actes culturals, concerts, trobades, i festes familiars, i/o col•lectives. Hem de destacar que l'era encara manté pràcticament l'enrajolat intacte.




L’antropònim de la masia, situada en un punt elevat , ens evoca funcions de control i àdhuc de guaita i bada; en el fogatge de 1497 trobem esmentada la casa com a propietat d'en Jaume Portella, fent constar que ja amb anterioritat estava documentada l'existència d'un mas propietat d'aquesta família. Al segle XVII, amb l’eclosió de les plantacions de vi i el comerç directe amb les amèriques , es farien importants obres d’ampliació i/o reforma, i ja dins del segle XVIIII es va remodelar la façana, i es van obrir les obertures que podem apreciar actualment. Ens expliquen que literalment s’ha tornar a refer, i que encara s’hi estan fent obres.

Aquesta zona ha estat històricament un gran celler fins a darreries del segle XIX en que la fil•loxera va arruïnar les vinyes; això va fer defensar la tesis de que el topònim derivaria del fet de ser aquest un lloc on se’n extreu bon vi, i on antigament, més del 80 % dels camps es dedicaven al cep. Hi ha molta gent que creu que el nom d’Avinyó va estretament lligat amb el de vinya. Així concloïa : [lloc on hi ha vinyes, altrament dit; Avinione o Vinyó ], val a dir que non e vero, però certament e ben trovato.

La realitat, menys romàntica, a la que dona forcà i credibilitat el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, publicat per la Generalitat de Catalunya , és que es tractaria d’un poble fundat pel clan dels Avennius, cognom llatí que definiria a una família que s’hauria establert en diversos indrets tan de Catalunya com d’Occitània.

Avui davant la casa, i fins on ens allarga la vista, tot son camps de blat.

Recollim imatges d’aquesta esplèndida masia.