dilluns, 23 de maig del 2011

SANT LLORENÇ DEL MUNT. ‘IN MEMORIAM’

A la memòria de Mossèn Antón Vergés Mirassó, restaurador de Sant Llorenç del Munt.



Ens envien el Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, una munió d’imatges del Monestir de Sant Llorenç del Munt, avui més conegut com la Mola, i ens acompanyen les reflexions del seu darrer restaurador Mossèn Antón Vergés Mirassó, nascut a Castellar del Vallès, i com és lògic – com qualsevol català universal - ignorat totalment per l’enciclopèdia de Barcelona, mal dita, LA GRAN.





Quan ens sigui possible ens plantejarem explicar en imatges, com ho hem fet ja amb Santa Maria de les Arenes, i Sant Esteve Vell de Castellar, la història d’aquest peculiar indret pel que senten els vallesans una gran estima.

Les raons que portaren a Mossèn Vergés, aleshores rector de Sant Llorenç Savall, a cercar la col•laboració del propietari de la muntanya D. Joan Gros Roca, obeïen a la seva condició de religiós i les explicita clarament a les pàgines 137 i 138 del seu llibre ‘ SANT LLORENÇ DEL MUNT: SON PASSAT, SON PRESENT I VENIDER :

Que en lo venider se dòne culto á Dèu en lo sagrat temple com lo donaren los antepassats,...

Tambè desitjo que los que vindrán ìjen allí ab esperit fervorós y adoren á tota la Trinitat beatíssima,...

Que en lo venider lo blasfemo de las comarcas del Vallés al prorrumpir en alguna expressió de aquellas que sembla que ni lo dimoni podria esser capás de inventarab tota la sua malisia, al alsar desde qualsevol punt las suas miradas y véurer coronada ab tant sagrat temple la mes esbelta altura que sobre ellas descolla, recorde la santedad del Dèu á aqui ofen,...

Lo que desitjo per lo venider es que recordin las generacions lo aue habia fèt la pietat dels nostres pares,...

Lo que intento, en fi, es renovar lo fervor, contribuir per tots los medis que estigan á mon alcance á elevar los cors á Dèu,...

En el capítol d’agraïments esmenta als seus companys en la fe, als propietaris Joan Gros Roca, i son fill Anton Gros Pous; molt especialment a Joseph Tolrá i sa esposa Antonia Prims de Tolrá. Les paraules adreçades a aquests darrers, com les intencions que el van moure a restaurar el temple, no van ser dissortadament premonitòries :

Espero que lo Senyor los recompensarà lo donatiu cent vegades, i que la patria los agrahirá lo que han fèt per lo sèu bè, puig a dit Sr. Tolrá será deutor sempre lo poble de Castellar de las suas mes importants milloras. Dominus retribuat !



Nosaltres, fins al darrer alè, intentarem ‘guardar-vos els mots, recordar-vos el nom de cada cosa’.