dilluns, 6 de febrer del 2012

SANT MIQUEL D’AVELLANACORBA, DE SACORBA, O DE LA TORRE. LA GARROTXA SOBIRANA

Rebia una crònica del Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, en aquesta ocasió les seves passes els duien fins Sant Miquel de la Torre, un antic poble i parròquia situat als vessants meridionals del Talló, sota l'església parroquial de Sant Andreu de Porreres. Actualment Sant Miquel és el temple més ben conservat de la zona i el que s'utilitza per a les reduïdes funcions de culte.


Surt esmentada en un document de l'any 998, on es parla de la donació de les dècimes de la parròquia a l'abat del monestir de Besalú.


Hom pensa que aquesta església, fou refeta a finals del segle XII o la primeria del XIII.


El nom antic de l’indret i d'aquesta església és Sant Miquel d'Avellanacorba o de Sacorba , que s'ha mantingut fins ben entrat el segle XX.


Dèiem en relació a  l’article salat - propi de la llengua catalana fins al genocidi de 1.714 –  que es conserva únicament  en la llengua viva, a les Illes Balears, i en alguns indrets de la província de Girona. És freqüent però en la toponímia, fins en indrets propers a la Ciutat de Barcelona [ SantJust Desvern, Sant Joan Despí, Sant Llorenç Savall Sant Martí Sarroca, Vilalba Sasserra, SantPere Sacama, Sant Esteve Sesrovires,....], la intel·ligència no és un atribut de la gent roí.


Les Visites Pastorals del bisbat de Girona de l’any 1432 descriuen que les esglésies de la Vall de Bianya (Santa Maria de Castellar de la Muntanya, Sant Andreu de Socarrats, Sant Feliu del Bac, Sant Martí del Clot (o de Bianya), Sant Martí de Solamal, Sant PereEspuig, Sant Salvador de Bianya) van resultar totalment destruïdes pel terratrèmol i es van haver de construir barraques de fusta per acollir els altars i celebrar els oficis. Fa especial esment de  l’església de Vellanacorba (Sant Miquel de la Torre),  on a causa del terratrèmol, les campanes eren en un bastiment de fusta al cementiri.


Trobem   en relació als efectes del sisme :

Valoració:

– Ha mort molta gent a diferents llocs de la vall, entorn de 150 persones

– Diverses esglésies destruïdes a tota la vall.

Intensitat: VIII-IX

Quan fou reconstruïda  exercí de forma temporal funcions parroquials, consta però, que al segle XVII era sufragània de la parròquia de la Vall del Bac.





Actualment veiem  un edifici de planta rectangular, sense diferenciació pel que fa a l'absis o capçalera. D’aquestes edificacions en les que únicament el campanar i/o alguna creu a la teulada ens fan pensa en un edifici religiós, em diem ‘trentines', ja que fou en aquest Concili, on s’establi la major importància de la funció que s’havia de dur a terme en els edificis, en detriment  de la ‘forma’ exterior.  


En algun moment s'afegí una sagristia, de la qual es va prescindir l’any 1989.


 La porta d'entrada, amb un arc de mig punt, és al costat de migdia, on hi ha també dues finestres d'arc de mig punt i de doble esqueixada.


El mur de ponent, que té una finestra llarga i estreta al centre, és acabat per una espadanya de dos ulls.