I, Ramón Cuello Riera (Barcelona, 1939), de la imatge que des de la façana, de cara a Montserrat, ens recorda l’ofici del que va ser el primer bisbe de Roma.
Mossèn Sebastià Codina Padrós ens explicava fil per randa totes i cadascuna de les maquetes que s’aixopluguen a l’església parroquial, i encara ens feia l’obsequi de ‘ Les Homilies de Vacarisses’, i del seu ‘Jesús de Nazaret, una drecera que condueix a Déu’, li devia semblar que encara era poca cosa i ens donava les primícies del seu darrer treball ‘ els Goigs a Llaor de Déu’ ;
Quan ben d’hora el sol es lleva
I enllumena Montserrat
I al migdia quan escalfa
Fent ganyotes abrandat
I picant l’ullet s’amaga
Tot dien, Adéu, adeu !
Pare Déu fins a les fosques
Us clissem a tot arreu !
Tingueu especial cura amb el vostre rector vacarissencs, perquè és sense cap mena de dubte, un regal de Déu.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada