dilluns, 2 de gener de 2017

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE CAMÓS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins al petit nucli de Sant Vicenç de Camós, de quina església , patrimoni Gencat ens diu ; edifici de nau única, de planta rectangular i absis semioctogonal. El campanar és de planta quadrada i es troba adossat a la banda esquerra de l'església. Hi ha un cos afegit corresponent a la sagristia.



El campanar i l'estructura de l'església són romànics, en cavi, la volta, l'absis, i el cor serien posteriors, producte d'alguna reforma o reconstrucció. A la part superior de la façana es mantenen restes d'un possible arc d'una antiga obertura. Actualment la porta d'accés és dovellada. És interessant la clau de volta dels nervis del cor. Les parets portants són de pedra irregular. Al campanar s'hi accedeix per una escala de pedra exterior.

El nucli és format per la rectoria, l'edifici de la Sala i algun altre més proper.

Antigament, el nucli de Sant Vicenç havia estat cap de municipi, i Sant Vicenç és encara l'església parroquial del municipi de Camós.


L'església es troba ja esmentada en documents del segle XI, l'any 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l'església al bisbe Berenguer de Girona. L'any 1156 va ser restituïda al bisbe Berenguer de Llers.

No trobava cap persona per a preguntar-li, on era l’escola abans de la dictadura franquista, recordeu que a les rectories, si més no de Catalunya , s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú insistir en que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana – el mal dit ESPAÑOL, és una entelèquia - se’ls anomena MONAGUILLOS.

Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.


Al petit nucli on està l'ajuntament de Camós no hi ha cap església, els fidels s'havien de desplaçar fins a Santa Magdalena de Noves, o Santa Maria de Camós

La comarca del Pla de l’Estany es creava l’any 1988, amb una superfície de 262,83 km² - per tenir dades comparatives, el Barcelonès té una superfície 144,72 km², i les següents poblacions: Badalona, Barcelona , l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet- . A la nova comarca s’adscrivien els següents municipis: Banyoles, Camós , Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà , Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls. Aquestes 11 demarcacions ‘engolien’ antics pobles i parròquies, pertanyents fins aquella data a les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès. La creació de la comarca, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLT PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Si pregunteu sobre la història de Sant Andreu del Palomar, Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan d'Horta, ..., tots integrats avui a la ‘GRAN BARCELONA’ , constatareu que habitualment agregació és sinònim de desaparició. Ah!, tot això – segons s’explica amb la boca grossa - és fa sempre per equilibrar les despeses públiques del REINO DE ESPAÑA, l’estultícia i la corrupció endèmica i sistèmica `però, veiem que no s’aturen, mentre la ‘història petita’ d’aquells pobles i viles es dilueix en el temps i l’espai.

Felicitem – el fair play, per davant de tot – als protofeixistes, feixistes i cleptofeixistes, de moment la seva ‘vil’ estratègia triomfa.

Cap comentari: